El teu Jordà

 El riu Jordà, Salt Lake City, vist pels veïns de Glendale

 

Transcric el conte Zen que Jordi Llompart explica en l' article  Els dogmes que ens encadenen.

Hi ha un conte budista zen que explica que dos monjos que eren de camí es van trobar una noia jove que els va demanar que l’ajudessin a travessar el riu.  Els dos monjos havien fet vots de castedat, de no tocar mai una dona per no caure en la temptació del desig, però el monjo major d’edat va agafar la dona sense immutar-se i la va portar en braços de l’un a l’altre costat del riu. Un cop a l’altra riba, la va deixar a terra ferma, i la dona, agraïda, va continuar el seu camí.

El riu Jordà vist per Nikanor Chernetsov

El monjo més jove havia observat tota l’escena amb gran estupor, i, després de creuar el riu i seguir camí amb el seu company, al cap d’una llarga estona de cavil·lacions, finalment li va etzibar indignat a l’altre monjo: per què has portat a coll i be aquesta dona? És que t’has oblidat de que som monjos? I el monjo de més edat li va contestar: “Jo ja fa molta estona que l’he deixada enrere, però tu sembla que encara la portes en braços”

El Jordà vist per Cindy Richard

El conte, com a tal, és per tenir-lo verdaderament en compte. Pel què fa a la conclusió de l'article, però, tot i estar d'acord que és hora de travessar el riu sense tants dogmes ni fixacions mentals que encadenin l’ésser humà, potser diferim en els conceptes, entre el que entenem per dogmes i fixacions mentals  i el que poden ser, simplement, rituals. No he seguit el què ell anomena el show mediàtic del canvi de Papa, sí n'he vist algun ritual, i no és el mateix un dogma que un ritual, per molt units que puguin anar a voltes. Vull dir que, a vegades, no dic aquesta (això sí, em temo que moltes), les fixacions mentals pròpies, siguin del signe que siguin, no es lliuren de  dogmatismes. Mireu a l'esquerra, mireu a la dreta. Mireu on mireu.

Un pas del riu Jordà fàcil d'atravessar