¿Perquè se t'ha ficat al cap que has de ser feliç? Óssip Mandelstam
diumenge, 28 d’abril del 2013
Immens Jordi Graupera
Article imprescindible. Agafeu paper i llapis. L'Albert Rivera hi queda ben retratat, sí. I el país, també... Regeu-lo amb una til·la o alguna cosa més forta. No tinc més paraules, encara l'estic païnt.
L'article és magnífic (una mica llarg, això sí), fas bé d'enllaçar-lo. Ara, entenc quan el Graupera fa servir el plural per referir-se al país, però no m'hi sento identificat: ni jo ni molts altres hem contribuït a construir aquest país de fireta que tenim que permet que personatgets com el Rivera arribin on han arribat.
Em va agradar primerament com, a partir del retrat d'en Rivera, retrata el país. Com es generen subjectes com aquest, no amb la col·laboració teva i meva, però si amb aquesta part del país vençut i rendit, aquest part del país que també forma part del tot. Partim d'aquí i s'ha de tenir ben present; tenim l'ànima que tenim..Com hi queda en Rivera, també, no cal dir-ho. Com hi queda el país és on hi tenim feina.
Estem d'acord que la part oficial del país s'ha construït a base de renúncies i de polítiques meselles i mediocres i que això ha acabat afectant també gran part de la nostra societat. Per sort, però, em fa la sensació que estem parlant del passat. I tenim feina, sí.
Estic d’acord amb vosaltres només amb un matís: jo crec que viure en una nació feta de renúncies i construïda amb cartró-pedra és una condició universal. Fins i tot les que els catalans anomenem nacions serioses i que poden ser com són en realitat estan edificades sobre aquests materials. L’èxit d’Albert Rivera és que hi ha molts Alberts Riveras en la societat tardocapitalista. De fet, podem sumar uns quants més semi-community manager al Parlament. Són els fills de les nostres condicions socials. Pel que fa als criteris urbanístics de Barcelona durant aquests darrers tres segles, són dignes d’estudi, caracteritzats cadascun d’ells per un fonament espuri, regits per a controlar la metròpolis o per fer sucoses operacions econòmiques.
D'acord, però hi han renúncies a molts nivells i les que hem fet en aquest país han estat més debastadores, sobre l'"ànima" del país i, és clar, sobre el cartró-pedra.
L'article és magnífic (una mica llarg, això sí), fas bé d'enllaçar-lo. Ara, entenc quan el Graupera fa servir el plural per referir-se al país, però no m'hi sento identificat: ni jo ni molts altres hem contribuït a construir aquest país de fireta que tenim que permet que personatgets com el Rivera arribin on han arribat.
ResponEliminaEm va agradar primerament com, a partir del retrat d'en Rivera, retrata el país. Com es generen subjectes com aquest, no amb la col·laboració teva i meva, però si amb aquesta part del país vençut i rendit, aquest part del país que també forma part del tot. Partim d'aquí i s'ha de tenir ben present; tenim l'ànima que tenim..Com hi queda en Rivera, també, no cal dir-ho. Com hi queda el país és on hi tenim feina.
ResponEliminaEstem d'acord que la part oficial del país s'ha construït a base de renúncies i de polítiques meselles i mediocres i que això ha acabat afectant també gran part de la nostra societat. Per sort, però, em fa la sensació que estem parlant del passat. I tenim feina, sí.
ResponEliminaEstic d’acord amb vosaltres només amb un matís: jo crec que viure en una nació feta de renúncies i construïda amb cartró-pedra és una condició universal. Fins i tot les que els catalans anomenem nacions serioses i que poden ser com són en realitat estan edificades sobre aquests materials.
ResponEliminaL’èxit d’Albert Rivera és que hi ha molts Alberts Riveras en la societat tardocapitalista. De fet, podem sumar uns quants més semi-community manager al Parlament. Són els fills de les nostres condicions socials.
Pel que fa als criteris urbanístics de Barcelona durant aquests darrers tres segles, són dignes d’estudi, caracteritzats cadascun d’ells per un fonament espuri, regits per a controlar la metròpolis o per fer sucoses operacions econòmiques.
D'acord, però hi han renúncies a molts nivells i les que hem fet en aquest país han estat més debastadores, sobre l'"ànima" del país i, és clar, sobre el cartró-pedra.
ResponElimina