diumenge, 21 d’abril del 2013

PLA RENOVE
ESTELADES



Diuen alguns que hi ha un cert defalliment. No sé si és una interpretació/filtració interessada del CNI o d'algú altre. El que si sé és que hem de mantenir l'optimisme; no creure activament i decidida en allò que volem, segur que no ens durà enlloc. Així doncs, a t'khià ens apuntem al pla renove d'estelades i a tot allò que mantingui l'esperit i l'objectiu de l'onze viu. Les estelades han passat més de sis mesos, hivern inclòs, a la intempèrie i algunes amb uns amos ben poc considerats. Ara que s'acosta l'estiu,  |-b , i encara les podrem conservar, demanen un relleu digne.  
Renovem l'esperit i el compromís tot renovant les estelades!!





Estaria bé trobar testimonis de ciutadans de les repúbliques bàltiques i d'altres països que s'hagin independitzat en les últimes décades, perquè ens expliquessin les seves experiències i escampar-les. 


Una finca vigatana exemplar
I una altra encara: Quina és la cançó, la banda sonora, de la marxa cap a la independència? No em digueu l'himne nacional, que és una altra cosa. No ha de ser necessàriament una cançó patriòtica.  

Una jota valenciana és d'allò més escaient, no trobeu?



                            El silenci d'estimar

                            Vol eixir la meua veu
                            i cantar
                            que és el fet el que pregona
                            no el parlar.
                            Si estimem el vent que ens porta
                            la paraula
                            el silenci d' estimar
                            mai se' n va.
                            Jo no sé quan dius t' estime
                            si és veritat
                            però que bé ho sap el meu cos
                            quan hi sent la teu mà.
                            I amb aquesta jota vull cantar
                            i vull ser la veu que el vent
                            et durà
                            el meu crit d' amor serà
                            un abraç. 

I per allò de De espanha nem bom vento nem  bom casamento: un fado, encara que no sigui aquest.



Ara si: Desfado

Desfado


Quer o destino que eu não creia no destino
E o meu fado é nem ter fado nenhum
Cantá-lo bem sem sequer o ter sentido
Senti-lo como ninguém, mas não ter sentido algum

Ai que tristeza, esta minha alegria
Ai que alegria, esta tão grande tristeza
Esperar que um dia eu não espere mais um dia
Por aquele que nunca vem e que aqui esteve presente

Ai que saudade
Que eu tenho de ter saudade
Saudades de ter alguém
Que aqui está e não existe
Sentir-me triste
Só por me sentir tão bem
E alegre sentir-me bem
Só por eu andar tão triste

Ai se eu pudesse não cantar "ai se eu pudesse"
E lamentasse não ter mais nenhum lamento
Talvez ouvisse no silêncio que fizesse
Uma voz que fosse minha cantar alguém cá dentro

Ai que desgraça esta sorte que me assiste
Ai mas que sorte eu viver tão desgraçada
Na incerteza que nada mais certo existe
Além da grande incerteza de não estar certa de nada


Ara que ja tenim felputs amb l'estelada -feia falta una estelada per aixugar-se els peus?- i tangues (ídem) i tota la martingala, que algú li regali un pin estelat al Capità! I una copa, que fa lletjot beure a morro... i més en públic!


2 comentaris:

  1. Tan fotudes estan que la meva ja no té color, i amb molta pena, aquest sant Jordi ni tan sols lluïa. Sí, pla renove, però també de tot allò altre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pla renove estelades i pla revimant (revifar i mantenir tot allò altre...)

      Elimina