dimarts, 16 d’abril del 2013

ESCOLTA ISRAEL,




Et voldria al costat d'aquest país que, lentament, es va despertant. Voldria el teu recer i el teu guiatge; el teu mestratge. Si féssim cada pas sabent-te company de camí, d'avui en endevant, s'esvairien pors i dubtes. 
No vull cap mena de república chavista europea, sota la tutela de predicadors amics de revolucions totalitàries i, per tant, enemics vostres -cosa que els defineix moralment- i nostres, sinó el país tal com és, per bé i per mal.
Voldria  Provar d'alçar en la sorra /el palau perillós dels nostres somnis  en llibertat; com si no?

Ah, i per molts, moltíssims anys. Per sempre! Com diuen a cal Capità: Que els teus dies no s'acabin mai, que el teu futur sigui venturós, que siguem capaços de veure en tu un exemple.  



  

                La pell de brau

                  


[XXXVIII]
 
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."



                                    Salvador  Espriu
                    


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada