Et voldria al costat d'aquest país que, lentament, es va despertant. Voldria el teu recer i el teu guiatge; el teu mestratge. Si féssim cada pas sabent-te company de camí, d'avui en endevant, s'esvairien pors i dubtes.
No vull cap mena de república chavista europea, sota la tutela de predicadors amics de revolucions totalitàries i, per tant, enemics vostres -cosa que els defineix moralment- i nostres, sinó el país tal com és, per bé i per mal.
Voldria Provar d'alçar en la sorra /el palau perillós dels nostres somnis en llibertat; com si no?
Ah, i per molts, moltíssims anys. Per sempre! Com diuen a cal Capità: Que els teus dies no s'acabin mai, que el teu futur sigui venturós, que siguem capaços de veure en tu un exemple.
La pell de brau
Salvador Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada