 |
| Soledat en companyia |
En A manera de Tascó estant, Vicent Alonso cita aquests versos d'Il Canzoniere d'Umberto Saba que són com aquest cel encapotat que avui ens acompanya tot el dia. La traducció deu ser del mateix Alonso.
Forme,
colori
altri ho creati, rimanendo io stesso,
solo con il mio duro
patire. E morte
m'aspetta.
Formes,
colors
diversos he creat,
essent jo mateix,
a soles amb el meu dur patir. I la mort
m'espera.
La pintura ve a tomb pel seu següent article, però ens (a la atenció d'en David...) sembla que Hopper i Saba s'haurien entès.
Deliciosos, tots dos!
ResponEliminaI punyents.
ResponEliminaDeia Hopper:
ResponElimina"If you could say it in words, there would be no reason to paint"
De fet, en literatura, l'it també sol ser allò que passa entre les paraules i, per tant, no pot ser llegit sinó albirat, deduït, aventurat. Si no fos així tampoc no hi hauria raó per escriure.
EliminaPuñeteramente perfectos...
ResponEliminaNit en vetlla, eh? Una punyeteria imperfecta... Baci Irmixka.
EliminaA nós també ens ho sembla, que s'haurien entès.
ResponElimina