dissabte, 14 de juliol de 2012

Vi encès (esquitx)


Al vespre, capvespre o poqueta nit i nit d'en Vinyoli m'hi falta un cor de grills i un mussol; una mica de vida nocturna més enllà de la vida de la bona companyia. I si refresca massa i hem d'entrar, en Kurt Elling mantindrà el caliu de la bona companyia...

 




2 comentaris:

  1. Et va captivar l' "Encén el vi", no? Com a mi. Genial la música que hi acompanyes.

    No sé què hi diran l'Enric i el capità amb aqueixes xiques.

    ResponElimina
  2. Sí! M'agrada la cultura (especialment la literatura que l'envolta, que no fa olor) del vi, i això que ni m'agrada ni hi entenc un borrall, tret d'algun de molt concret. En el darrer apunt vaig penjar una cançó vinícola. Les seves textures i colors i les associacions que s'hi han anat fent, fan que amari pertot; també en aquells que bevem poc i a poc a poc.

    Ara he recordat aquesta cançó:

    A poc a poc

    (Francesc Pi de la Serra)

    A poc a poc els nens s'adormen,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc,
    a poc a poc se'n van i tornen,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc.
    A poc a poc tendresa humida,
    l'abric arnat de l'avi mort,
    a poc a poc bevem la vida,
    a poc a poc, a glops, a poc a poc.

    A poc a poc ballem la dansa,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc,
    a poc a poc sense recança,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc.
    A poc a poc la pell s'arruga,
    l'espill cruel se'n riu i et fot,
    a poc a poc corre tortuga,
    a poc a poc, saltant, a poc a poc.

    A poc a poc cal fer les coses,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc,
    a poc a poc vols i no goses,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc.
    A poc a poc la mà nerviosa,
    com una aranya va pujant,
    a poc a poc estàs mig fosa,
    a poc a poc, cardem, a poc a poc.

    A poc a poc patim per vici,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc,
    a poc a poc sense desfici,
    a poc a poc, de cop, a poc a poc.
    A poc a poc tanquem la porta,
    i ens amaguem a contracor,
    a poc a poc tendresa morta,
    a poc a poc, marxem, a poc a poc.

    Ja ho veus; aguanto més estona sense respirar que sense associar... :-))

    ____________________


    No diran res, els encendrà una passió irrefrenable; els he trobat el punt feble! :-)))
    ResponElimina

    ResponElimina