dissabte, 21 de juliol del 2012

Flor d’insòlita olor








HAVANERA 
Bonet - Al Tall

       

  L'Ame du Vin

Un soir, l'âme du vin chantait dans les bouteilles:
«Homme, vers toi je pousse, ô cher déshérité,
Sous ma prison de verre et mes cires vermeilles,
Un chant plein de lumière et de fraternité!


Je sais combien il faut, sur la colline en flamme,
De peine, de sueur et de soleil cuisant
Pour engendrer ma vie et pour me donner l'âme;
Mais je ne serai point ingrat ni malfaisant,


Car j'éprouve une joie immense quand je tombe
Dans le gosier d'un homme usé par ses travaux,
Et sa chaude poitrine est une douce tombe
Où je me plais bien mieux que dans mes froids caveaux.


Entends-tu retentir les refrains des dimanches
Et l'espoir qui gazouille en mon sein palpitant?
Les coudes sur la table et retroussant tes manches,
Tu me glorifieras et tu seras content;


J'allumerai les yeux de ta femme ravie;
À ton fils je rendrai sa force et ses couleurs
Et serai pour ce frêle athlète de la vie
L'huile qui raffermit les muscles des lutteurs.


En toi je tomberai, végétale ambroisie,
Grain précieux jeté par l'éternel Semeur,
Pour que de notre amour naisse la poésie
Qui jaillira vers Dieu comme une rare fleur!»


                                  Charles Baudelaire


 



L’ÀNIMA DEL VI

Un vespre, el cor del vi cantà dins la botella:
“Home, és a tu qui adreço, oh amat desheretat,
dins ma presó de vidre i el meu foc de grosella,
un cant ple de llum viva i de fraternitat!

Sobre el tossal en flama, conec prou bé la mida
de pena, de suor i del sol sufocant
que cal per donar-me ànima, per engendrar ma vida:
però no seré gens deslleial ni bergant,

car una joia immensa de tot jo s’apodera
quan gorja avall d’un home que el treball malmeté,
trobo una dolça tomba en sa tèbia pitrera
on més a pler m’hi estic que en el meu fred celler.

¿No sents ressonar encara dominicals tonades
i al meu pit palpitar-hi l’esperança brogent?
Recolzat a la taula, mànegues retrossades,
cantaràs més lloanaces i et sentiràs content;

il.luminaré els ulls de ta muller entendrida;
al teu fill tornaré la força i els colors
i seré pel tant fràgil atleta de la vida
l’oli que vigoritza el cos dels lluitadors.

En tu davallaré, vegetal ambrosia,
àuria llavor plantada per l’etern Sembrador,
perquè del nostre amor neixi la poesia
que brollarà vers Déu: flor d’insòlita olor!”

                           
     (Versió de Xavier Benguerel)







Per l'encenedora 




 

2 comentaris:

  1. Hola!
    L'enllaç d'on hi diu HAVANERA no va. I no puc completar la lectura amb tots els sentits :-)

    PS: Veig que m'he perdut un parell d'entrades al t'khià. He tingut "feina espiritual".

    ResponElimina
  2. Gràcies! Ara ja pots completar-ne l'audio-lectura :-)
    No cal dir que esperem post amb els fruits de la "feina espiritual". Al final et fas rabina? :-)))

    ResponElimina