William Stoner viu
amb els seus pares a la granja familiar fins que l’envien a la universitat a
estudiar agricultura. Allà, però, un sonet el desvetllarà i capgirarà la seva
vida:
En mi pots contemplar l’estació de l’any
quan ja ben poques fulles (o cap) pengen encara,
tremoloses pel fred, de branques sense tany,
cors on fa poc cantaven ocells amb la veu clara.
En mi veus el crepuscle d’un dia en què a ponent
la posta ja s’ha fos i a poc a poc la nit
(l’altre jo de la mort) arriba lentament
i, negra, se l’endú la tanca de l’oblit.
En mi veus el fulgor del foc que es calmarà
sobre les cendres de la seva galania,
com un llit d’agonia on haurà d’expiar
consumit per la flama què abans es nodria.
Perceps això, que et fa l’amor il·limitat,
perquè estimes qui hauràs d’abandonar aviat.
quan ja ben poques fulles (o cap) pengen encara,
tremoloses pel fred, de branques sense tany,
cors on fa poc cantaven ocells amb la veu clara.
En mi veus el crepuscle d’un dia en què a ponent
la posta ja s’ha fos i a poc a poc la nit
(l’altre jo de la mort) arriba lentament
i, negra, se l’endú la tanca de l’oblit.
En mi veus el fulgor del foc que es calmarà
sobre les cendres de la seva galania,
com un llit d’agonia on haurà d’expiar
consumit per la flama què abans es nodria.
Perceps això, que et fa l’amor il·limitat,
perquè estimes qui hauràs d’abandonar aviat.
Traducció de Salvador
Oliva
Els sonets de William Shakespeare
A l’altre banda de l’oceà, l'ànima morta de Meursault, l’ha portat fins al caire de l’abisme
per on es deixarà caure. Podria una xarxa de versos evitar la necrosi de l’ànima?
Mentrestant,
fem un bon glop de vi...
O de vida!
O deixem-nos caure,
però en bona companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada