Ser poesia

CAP A LA POESIA

No saps d’on ve aquest camí

que enlloc no et mena.

Però t’importa poc, ja que ha estat ple d’encisos,

de dones, de mirades, d’afanys de llibertat,

vas veure com si haguessin mort un cavall sota un àngel

i l’àngel continués a peu, aquest és el camí de l’oblit d’un/

 mateix:

va ser després que vas conèixer el sofriment humà

i el de Déu, sí, que també busca la felicitat,

ah, Déu, aquest amant no correspost... 

                                                             
                                         
                                                                        Vladimír Holan

                                                    versió de Jaume Creus

                                

            

SER POETA

          La vida m’ensenyà fa temps

que música i poesia

són les més belles coses al món

que ella ens pot donar.

Tret de l’amor, és clar.

En una vella crestomatia,

publicada encara per la impremta imperial i reial

l’any que morí Vrchlický

vaig trobar un tractat sobre poètica

i preceptiva literària.

Llavors vaig posar una rosa en un vas,

vaig encendre una espelma

i em vaig posar a escriure els primers versos.

Sorgeix, flama de les paraules,

I crema,

ni que en surti amb els dits abrusats!

Una metáfora sorprenent val més

que un anell d’or a la mà.

Però ni el diccionari de la Rima de Puchmajer

em  va servir de cap ajuda.

En va aplegava idees jo

i m’entestava a cloure els ulls amb força

per sentir el primer vers miraculós.

En la fosca, però, em comptes de paraules

m’arribà um somriure femení i cabells ondulants

desplegats al vent.

                            Era el meu propi destí.

Tentinejant he anat darrere seu, sense alè,

tota la vida.

                                           Jaroslav Seifert 
              
                              versió de Jaume Creus 

EL POETA / DER DICHTER

De mi t’allunyes, hora. El batec

que fan les teves ales em fereix.

Jo tot sol ¿què puc fer amb la meva boca?

¿Amb el meu dia?¿Amb la meva nit?

No tinc cap estimada ni cap casa,

ni cap indret on viure.

Totes les coses a les quals em lliuro

es tornen riques mentre em consumeixen.

           ________________

Du entfernst dich von mir, du Stunde.

Wunden schlägt mir dein Flügelschlag.

Allein: was soll ich mit meinem Munde?

mit meiner Nacht? mit meinem Tag?

Ich habe keine Geliebte, kein Haus,
keine Stelle auf de rich lebe.

Alle Dinge, an die ich mich gebe,

werden reich und geben mich aus.

                    

                                     Rainer Maria Rilke

 


        versió de Feliu Formosa 
             i Joan Margarit 


 

L'alè de cada nit. Antologia poètica

Vladimír  Holan

La Guineu Edicions

Ser poeta

Jaroslav Seifert

La Guineu Edicions

Cinquanta poemes de "Neue Gedichte"

R.M.Rilke

Quaderns Crema