dijous, 26 de juliol del 2012

De senyores


A t'khià tenim tirada pels debats, per l'intercanvi d'idees i propostes, pel, diguem-ne, debat viu però a foc lent. Viu, no escleròtic com tants avui entre la tropa indignada. Aquesta tirada topa manta vegades amb el xoc d'egos de patums, d'allò més il·lustrades, això sí. És per això que preferim els debats entre dones o amb dones, que deuen tenir el seu ego, però no en exposició permanent. Aclarim-ho; sense menystenir els debats masculins!
Tot això ve a tomb pel record d'un fragment de somni que vèrem tenir fa poques setmanes, on dues senyores tenien un debat d'aquests sobre temes, diriem, teològics. Les senyores; una Teresa Forcades vestida de capellana o bisba, en interpretació nostre, que no en tenim ni idea, i una rabina, també en interpretació nostre - o hauriem de dir del subconscient?-; la rabina Miraculosa!! Quin nivell!! La primera rabina nostrada!!
   
:-)))

(I ara diu que està espiritualment enfeinada... A veure si tenim somnis telepàtics o  premonitoris...)

Us deixem en bona companyia de senyores.




















7 comentaris:

  1. Protesto enèrgicament! Has ferit la meva masculinitat!
    Els bons o mals debats no tenen a veure amb el gènere dels qui hi participen!

    ResponElimina
  2. Todà rabà, Jaume! Barukh habà!

    I doncs, David, si que la tenim sensible la masculinitat...
    El gènere dels participants incideix, al meu entendre i generalitzant (ampliament) en les formes del debat. Parlo del caliu, d'una falta, com a mínim superior a la dels homes, de voluntat de conquesta, de domini de la raó.
    No parlo de les temàtiques masculines i femenines, que també hi són i que, també generalitzant, m'atrauen més o em desatrauen menys.
    Encara dono voltes al post d'en Wordsworth, la informació (aquí és on tinc feina), etc. Quan parlo d'ambient pastoril no ho faig via mitologia; ho faig amb sarcasme. Conec els ambients pastorils i els urbans; visc a cavall d'ambdós.

    ResponElimina
  3. Avui sí que m'has deixat sense parla, esmaperduda!

    ResponElimina
  4. Més m'hi vaig quedar jo veien-te debatre, càlidament però ferma, amb la Forcades. Portaves una kipà estil bukharian, més o menys aixì, que t'afavoria d'allò més.

    ResponElimina
  5. Sóc d'una masculinitat sensible, jo, Lior, què vols fer-hi... potser per això sóc un bon conversador (quan tinc el dia). O parlo poc amb dones (que no) o no acabo de trobar aquest caliu que dius (generalitzant, també).
    Sobre Wordsworth, entenc que empalagui el caire pastoril de la seva ideologia. A mi el que em sobta del text que vaig citar és com algú, fa 200 anys, ja s'adonava, just a l'inici del que entenem per premsa diària dels perills que comportava estar supeditat a això que en diuen actualitat.

    ResponElimina
  6. O potser et fas poc amb homes o els homes amb els que et fas són tan masculinament sensibles com tu.

    El contingut de l'actualitat, per una societat petita o gran, poble o ciutat, no és tan diferent d'abans de l'aparició de la premsa escrita. Mira't el contingut de l'actualitat d'ara mateix; tafaneria i vulgaritat. Amb premsa o sense. La premsa, doncs, és la que genera la supeditació, veniu a dir Wordsworth i tu?

    ResponElimina