diumenge, 26 d’agost del 2012

Invocació


Ara que  diuen que sembla que alguna cosa caurà, és el moment de fer una invocació "que funcioni". Provem-ho...

 

 
















 

 








AIGO

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s'hort sa terra és eixuta,
s'ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s'han 'secat,
es blat és mort i no és nat.

Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s'amor s'ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Cançó popular mallorquina. M. Mar Bonet


  




PLUJA FINA 

Ara que està emplujat,
va bé d’estar-se a casa,
escoltar música, parlar
de coses i més coses.

Demà encara és molt lluny.
No en sabem res.
Si els dies que vindran
fossin com ara que,

sota el llum baix,
les cares dels amics
mantenen
un diàleg tranquil!

Mentre passem l’estona,
quan alço els ulls puc veure,
pel vidres entelats,
caure una pluja fina.

Narcís Comadira
























CANÇÓ DE PLUJA
 
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra



4 comentaris:

  1. Convé, convé molt. Bona rogativa la que ens presentes. Pot, fins i tot, ser efectiva. Les rogatives, per tal que siguin efectives, cal fer-les a finals d'agost, primers de setembre. Al juliol, no van de cap manera.
    Si encara no ha plogut el primer dia de classe, agafaré un poema d'aquests per llegir amb els alumnes. El primer dia sempre va bé un poema, sigui l'assignatura que sigui!

    ResponElimina
  2. Si el profe de mates hagués començat les classes amb una poesia, o ens les hagués ensenyat com una forma de poesia, potser avui me les estimaria.

    ResponElimina
  3. Ha plogut, Lior! A veure si hi hauré de creure!

    ResponElimina
  4. Ostres! Ara mateix vaig a buscar un manual d'invocacions.
    A veure, que se'm gira feina: una per esbandir les pors, una per escampar cultura com ho faria l'Ivan Klíma (La cultura contra el totalitarisme-L'esperit de Praga- ja en tindreu notícies aviat), una per la independència, una per Israel alliberat del veinatge tòxic, una per la repoblació de la meva calma pelada i el rejoveniment general, ..., A sí! Una per la pau al món.

    ResponElimina