diumenge, 19 d’agost del 2012

Ulls que conflueixen en cada fet,
cada passa, cada empremta deixada.

(Callao 253 (4) )

El viatge Rothià d'Andreu Gomila 
o el viatge / desplaçament interior.

Prèvia. Transcripció d' un fragment del pròleg de Marta Pessarrodona.
  [...] Gertrude Stein  [...] considerava que la poesia era "noms" i la prosa "verbs". Cosa a la qual jo hi afegiria "adjectius" i em mostraria totalment eclèctica. Tant per dir que viatgem - o seria millor dir ens desplacem?- per adquirir adjectius,  [...]





Callao 253 (6)

Carrer Callao, on s'hostatjà Andreu Gomila en la seva estada a Buenos Aires.

















Visc i no visc enlloc,
físicament almenys.
Potser dins qualque ànima
que no sabia on es ficava
quan m’hi va deixar entrar.
Testimoni de vida-vida expressa,
en el camí de la senzillesa,
a la recerca de sentit dels mots,
no de les frases
o discursos susceptibles
d’interpretacions vanes,
Vida-vista per explorar
sense indrets precisos,
perduda a qualsevol
cap de cantó sense xamfrà.



Callao 253 (7)





T'agradaria fer-te fonedís
en la munió, per esvair-te
com un fantasma sense llançol,
a qui ningú no espera, ningú no pretén.
Desaparèixer sota llums 
de neó, de penombres
marcades. Fugir sense
fer renou, sabent que ningú
no et trobarà a faltar,
no se'n recordarà de la teva 
anterior presència, discreta
i closa, com si no hi fossis,
no hi haguessis estat mai.


 
Plaza Lavalle


















Has copsat el què,
travessant Lavalle, emblanquinat
pel fred, la son i el coratge baix;
Has mirat de nou els ombús
reflexius, el teatre profund,
el teatre de ficció (l’altre),
però te l’has topat mentre
perdies el sol, enlluernat.
Temps distret, poc clar.
Els indrets queden.
Els homes se’n van.

(enllaç amb transcripció d'un fragment d'un gran llibre...)



Us deixo sense el Callao 253 (9) 
i tots els altres perquè caigueu, 
de cap i de cor, en la temptació.

3 comentaris:

  1. Ai, no tinc temps de comentar de poesia i fa calorota. Però he vist l'enllaç de Sor Teresa a Montserrat dissabte!!!! Ara sí que serà la dona més feliç del món. Ja t'ho vaig dir que es dedicaria a la"polítiga".

    ResponElimina
  2. De ciència, mèdica en aquest cas, no hi entenc gens. Tothom pot tenir una espurna de raó, i aquestes coses em desmunten perquè no sóc capaç de creure'm sense dubtes cap part. De "polítiga" hi entenc una micona, no gaire, però sé qui és en Chavez i com se les tragina. I algú que te més o menys simpaties, prous com per fer-la petar amb totalitaris i dèspotes, no em mereix gaire crèdit.
    Aquesta mossa hauria de fer més vida monacal i menys vida mediàtica.

    ResponElimina