dimarts, 19 de febrer del 2013

Sóc una traducció
sóc una traducció
sóc una traducció
...






Acabada la relectura d'Una Història d'amor i foscor, de la qual n'eperem l'apunt/post de Cal Xamfrà, ens anem retrobant amb d'altres llibres d'Amos Oz, als quals l'autor fa referència en aquesta biografia nacional.
Aclarim, primer de tot, que tenim un respecte i una devoció infinites per Eduard Feliu i Marbres.
Fet això i retrobats amb la traducció del 1973 (!) d' El meu Mikhael, una de les novel·les citades per Oz, en reedició del 2010 per La magrana, del grup RBA ediciones -explica això algunes coses?-, entenem que ni Amos Oz ni els seus lectors no ens mereixem, segons l'editorial -opinió rebotada nostra-, un revisió o una nova traducció d'una novel·la traduïda fa gairebé quaranta anys!!
Aquesta traducció, que Anna Punsoda qualifica d'orfebre, es un llast per la lectura. Entenem que el moment en que es va fer en determinés la traducció. Una traducció que, acadèmicament, potser és magistral; aleshores que en facin una edició acadèmica en una editorial universitària, no en una de comercial, destinada al públic general com un servidor.
Llasten la lectura, sempre a parer nostre, no el sentit de la traducció, sinó les expressions i formes verbals que, a cada pas, distorsionen la veu original. Oz escriu així?
Bò i..., ...el meu cos restà allunyat del d'en Mikhael.,  ...sortírem d'excursió i anàrem a peu... sortírem de casa i baixàrem pel camí..., féu que si..., Fou quan... Refusà de restar a dormir ...( 8-|), etc,etc...
Un hebreu massa bíblic? Aquesta no és la veu, en to de confessió, de la Hanna.  Aquesta traducció ens recorda massa sovint que és una traducció. Restarem llegint-la malgrat que la traducció ens refusi de romandre-hi. De dir-nos massa regularment que és una traducció, una traducció, una traducció,...



2 comentaris:

  1. Díficil opinar sobre la traducción si antes no podemos leer el texto en versión original.
    Muchas veces ocurre que estamos tan acostumbrados a una versión, por falta de otras versiones, que creamos mentalmente la voz del escritor o del personaje y cualquier otra cosa nos parece inexacta e incorrecta.
    Para textos académicos hay traducciones especializadas.
    Las traducciones de novelas de ficción no son traducciones especializadas "académicas", son traducciones literarias.Para traducir libros se debería primero estudiar al autor, su recorrido creativo, su recorrido vital y luego proceder a traducirlo... de esa manera se capta su quehacer, su esencia y su evolución.
    Puede que la nueva traducción tenga un lenguaje más rebuscado, una manera de hilvanar el texto a la que no estés acostumbrado pero ¿como sabes que no es eso lo que escribió o expresó el autor sino puedes leerlo en la lengua original?

    ResponElimina
  2. Hem pugut llegir prou Oz en d'altres traduccions com per conèixer la "seva" veu. Feliu i Marbres fa la traducció ressenyada en un moment on el català, finals del franquisme -si es que el franquisme s'ha acabat d'acabar mai...- estava com estava. Sona a traducció de la Bíblia, no a traducció de novel·la moderna; I diguè, i féu,... en fi, una traducció mooolt acadèmica quan hauria de ser literària. A més a més, coneixem moltes coses d'Oz, escriptura a part, per saber que no escriu un nou llibre de la Bíblia.

    ResponElimina