dissabte, 2 de febrer de 2013

ARBOR MORTIS

Fotografies cortesia de la Miraculosa Miró.
 


Al punt que hom naix, comença de morir
E morint creix, e creixent mor tot lo dia.

PERE MARCH


Déu, al primer batec de cada cor que neix,
sembra dues llavors en una sola argila:
la vida rencorosa que cada instant s’enfila,
la mort silenciosa que cada instant s’acreix.

En l’estança més closa de la nostra existència,
allà on només habiten l’esperança i l’horror,
viu l’Arbre de la Mort: i creix, interior,
de tot el que es marceix en la nostra vivència.

Quan ve, tumultuós, el gran vent del destí,
el seu brancatge, nu com un esquelet, vibra.
Arbre, en la primavera que tu trauràs de mi,

estreny, amb les arrels, el meu cos fibra a fibra.
Faran les teves fulles una ombra de repòs,
i un aspre perfum d’ànima vindrà a les teves flors.


3 de gener de 1939

Marius Torres








Arbor mortis és un sonet, els seus versos, per tant, s'organitzen en quatre estrofes: dos quartets  i dos tercets,  no com és troben publicats per tants blocs amb tres quartets i un duet.

2 comentaris:

  1. Espero que floreixi, ufanós, l'arbre més bonic que tinc a casa, perquè il·lustri com es mereix aquest poema. En tinc fotografies d'altres anys, però no hi ha res com la del moment. Serà feta amb amor després de llegir el poema.

    ResponElimina
  2. El recuperarem quan floreixi el teu arbre.
    M'he trobat una mena de video plantat en aquest apunt que no vaig posar-li jo; a veure si tinc un haker antisionista atacant-me... |-( :-)))

    ResponElimina