divendres, 16 de novembre del 2012

Escrit amb foc



Diu en David que cada un dels poemes d'un apunt anterior d'aquest bloc mereixerien un apunt per ells sols. Em continc i no en transcric un, sinó només els últims versos que cita, i tradueix, Comadira del sonet de Guido Cavalcanti  "Tu m'hai sì piena di dolor la mente".
Diu comadira: Versos que també duc dins meu, escrits amb foc.
Prepareu, doncs, la carn i l'ànima:



I jo vaig com aquell que no té vida,
que sembla, a qui l'esguarda, home fictici,
fet d'aram o de pedra o bé de fusta,

que es condueix només per artici
i porta al fons del cor una ferida
que és de la seva mort la marca justa.


Tu m'hai sì piena di dolor la mente

Tu m'hai sì piena di dolor la mente,
che l'anima si briga di partire,
e li sospir che manda 'l core dolente
mostrano agli occhi che non può soffrire.

Amor, che lo tuo grande valor sente,
dice: "E' mi duol che ti convien morire
per questa fiera donna, che niente
par che piatate di te voglia udire".

I' vo come colui ch'è fuor di vita,
che pare, a chi lo sguarda, ch'omo sia
fatto di rame o di pietra o di legno,

che si conduca sol per maestria
e porti ne lo core una ferita
che sia, com'egli è morto, aperto segno.

               ___________________________


I ja he començat els deures. A la Laie qualsevol dia et faran una escultura...


2 comentaris:

  1. Ja em dirà que et sembla. M'ha agradat com reflecteix la figura humanística a contracorrent que represena Zweig, per bé que el llibre, a moments, té un to de panegíric que trobo una mica excessiu. Zweig és una figura admirable, encara que personalment aixequés les burles, per exemple, de l'ingrat però genial Joseph Roth (ingrat perquè Zweig el va ajudar moltíssim econòmicament).
    El fragment que tradueix Comadira em fa pensar, un cop més, en la modernitat de la poesia de Cavalcanti.

    ResponElimina
  2. Comadira remarca, precisament, la seva modernitat.
    Ja tinc encomanat en Jüri Talvet.

    ResponElimina