Allà on viu la memòria
El paper només és aire amb caires
que absorbeix les paraules;
no és gaire més segur ni més fràgil
que una pissara antiga o una pantalla
amb nervis electrònics.
Un cop d'aire va empenyer al finestra
i la va obrir: quina ma suau acaronà
els cabells d'un infant que dormia?
De quins rams estremits, de quines
espurnes de boirim en els llavis,
a parir de quin clam d'herba
fou compost el cantar dels cantars?
Darrere d'un mur fet amb pissarra
i el paper de nervis artificials
(t'atreveixes?) viu la memòria
(ja has pensat de fugir, de tornar?),
desa els oblits i perdona també
els teus dubtes d'avui.
Més deures del profe fets. Bé, work in process...
Un altre work in process, aquest cop meu:
Nadejda Mandelstam. Contra tota esperança.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCaram, Lior! Veig que de vegades els meus desitjos quasi es fan realitat! No fa pas gaire que demanava/ suplicava al meu blog que algú traduís aquestes memòries de Nadejda Mandelstam. El meu somni era que es traduís, al català, però.
ResponEliminaPer altra banda, m'alegro de comprovar que el meu poeta estonià preferit (no en conec cap altre) té un nou seguidor.
T'hi has fixat bé? Estan traduïdes al català i per Jaume Creus; Quasi no; del tot.
ResponEliminaNo fotis! Doncs no m'hi havia fixat bé! Això són les presses... Lior, aquesta traducció és un esdeveniment extraordinari!
ResponElimina