dijous, 20 de setembre del 2012

Amir Gilboa




















Reso amb devoció un llibre de pregàries
de vores escapçades i totes les paraules que hi falten
les veig volant ja fa molt temps que volen
buscant repòs per la planta dels seus peus
com els donaré remei si el cor
del meu oracional de vores corcades
s’ha esgotat i ha quedat nu.

Traducció meva sobre traducció, que Gilboa em perdoni.

4 comentaris:

  1. L'has llegit?
    Com sempre, aprofito els teus poemes per a publicar-los en altres "plataformes".
    Estigues ben segur que Gilboa et perdona, i més en aquestes dates.

    ResponElimina
  2. Doncs mira, em quedo més tranquil amb el perdó de Gilboa via Miraculosa; feia dies que el rondava i no m'atrevia a publicar-lo.
    Què vol dir si l'he llegit?

    ResponElimina
  3. Ai! Si has llegit l'entrada que t'enllaço, del Xavier Farré sobre música i poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! Sí! Sóc del club de fans d'en Farré, el tinc a la meva llista de blocs. Com que nosaltres ja som "post" Józef Wittlin, estem acostumats a la poesia per ser llegida en silenci, o per ser dita, i escoltada, només amb la música que la pròpia llengua, al recitar-la, dona a la poesia. Estic d'acord amb en Porcar i en Farré, Wittlin en fa un granet massa i això de "Tot ressona millor en silenci", ho rebla.
      Hauré de mirar això del color dels enllaços dels comentaris.

      Elimina