Se'm podrien acudir idees productives; que generessin diners, vaja! Però no hi ha manera. El cas és que tot marxant per Barcelona l'onze, se'm va acudir una versió de We Shall Overcome (i no sóc gens xirucàire, ho jurooo!). Per si voleu cantar-la o riure una estona. O les dues coses alhora...
Avui marxem junts
avui marxem junts
avui marxem junts
per la nació!
Oh! Ben certament
que guanyarem
si marxem tots junts demà.
No, xirucaire, no, a hores d'ara ja no! Però ho devies ser!!!!!!!
ResponEliminaJo reconec que ho era molt i em pensava que encara em durava; fins que va haver de ser ma filla que em va dir que no tenia res a veure amb la que devia ser als 18 anys xxxDDD
I seguiria la cançó:
"Oh, oh, dins del meu cor,
marxarem tots junts demà!"
Se't perdona per l'eufòria del moment, Lior...
ResponEliminaBé, animar la marxa una estoneta, ja veig que ho he aconseguit. Vaig durar un anyet a la unió excursionista; que és això de pujar a peu a dalt dels cims i, a sobre, amb el cor alegre!? O una cosa o l'altre!
ResponEliminaGràcies per la comprensió.
Lior, que el David és molt seriós!
ResponEliminaVols dir? No... :-))
Elimina