diumenge, 16 de juny del 2013

Racisme progre



Diu Andreu Barnils en aquest article (transcripció literal)
Als anys noranta, al metro de Barcelona només s'hi veien blancs. Ho recordo amb terror. Quin fàstic, Déu meu: vaig passar així la meva adolescència sencera.
No hi sé veure cap lectura que no sigui la literal. Si aquest senyor durant la seva adolescència, o ara mateix en la seva actual postadolescència, s'hagués mogut en metro per una capital de l'àfrica subsahariana on tots els viatgers fóssin negres o bé per alguna gran urbs on tots els passatgers fóssin monocolor, no blanc, no cal dir-ho; hauria sentit el mateix fàstic? Si un dia torna d'Osaka i fa un article, dirà: quin fàstic, tots eren grocs!?
No se li tirarà ningú al damunt, no...

5 comentaris:

  1. Una altra raó del "Per qué ja no sóc pogre".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ni progre ni retro sinó tot el contrari. Hi ha gent que té un criteri tan elàstic que s'ho fa venir tot a conveniència.

      Elimina
  2. Bravo Lior! Acertadísimo. No hay progresía en el racismo...racismo es racismo

    ResponElimina