A mig camí entre el somni i el malson, no recordo haver patit gaire. Això és que en una trobada de caire, suposo, catalanista, es veu que més o menys secreta, en un espai natural d'aspecte Garrotxí i amb una mena de call amb castell tirant cap a laberintic, ens empaiten agents del CNI per frustrar la reunió i nosaltres, per despistar-los, els fem rondar amunt i avall per aquest entorn per tal de poder trobar-nos tranquils sense la seva presència. En mig d'aquesta cursa d'obstacles em trobo un riu i desplego, amb tota naturalitat, un paraigua per atravessar-lo volant talment la Mary Poppins, vol gallinaci però amb èxit, doncs l'agent queda enrrere tot mirant-me sardònic amb cara de Ya te pillaré.
Bé, ara que ja tinc el CNI al programari del subconcient, espero que la propera vegada que aquests tornin a interferir en els meus somnis, el subconcient, enlloc de fer-me sortir volant amb el paraigua, em planti davant de l'agent i recordi aquella dita jiddisch que fa: Així t'empassis un paraigua i se t'obri a dintre.
Lior, m'ha agradat molt la dita ...ídix? ¿Qui punyeta són els ídixs? Així que te la canvio per aquesta altra, que és mallorquina:
ResponElimina"Mal patinassis davant d'una figuera de moro, mentre pixaves, i fotessis a dins amb sa fava per davant."
Joan (Ucronies)
Digue'm ordinari. No em defensaré.
Jiddisch, yiddish, íddix, iídix, ... no sé mai quina triar.
ResponEliminaEn fi, judeoalemany.
Si a més de no defensar-te no t'has d'ofendre... Ordinariot!
Mira que si tal com caus davant la figuera de moro t'empasses el paraigües i tal... :-)))
No els deus explicar aquestes coses a les teves filles, oi? :-)))