[...] i ell s'havia inventat un joc per als matins de diumenge, entràvem de puntetes a l'estudi del meu pare, [...] després l'avi posava un disc d'un que tocava el trombó i s'esverava tot, es cargolava el bigoti blanc tot seguint el ritme, escolta aquest, deia, escolta com fa bategar la vida al seu instrument, la vida és vent, vailet, al principi era el verb, i els capellans vés a saber què es devien creure, però el verb és alè, vailet, respiració i prou... a la vida cal estimar la vida, i a tu la vida ja cal que t'agradi sempre, no te n'oblidis, la mort els agrada als feixistes... [...]
[...] La vida no va per ordre alfabètic com us penseu vosaltres. Sorgeix... ara aquí ara allà, com li sembla, són engrunes, el problema és recollir-les després, és un piulonet de sorra, i ¿quin és el granet que en sosté un altre? [...]
Fragments de Tristano es mor d'Antonio Tabucchi, edicions 62
(Aquest és el video que volia penjar, però no me'n surto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada