diumenge, 6 de gener del 2013

Primer apunt de l'any de la reconstrucció.


Doncs, com qui no vol la cosa, aquest és l'apunt 100 (ho diu el comptador del bloc, jo no m'hi he dedicat pas), que coincideix amb el primer de l'any.
[Al final m'he posat a comptar apunts i el comptador hi suma els esborranys que encara no he publicat; Per això el canvi de títol de l'apunt. Quedo en deute amb vosaltres, doncs.]
Tot va començar amb un bloc fallit -no és que aquest sigui gaire reeixit...- , El Ressò del Grau, un bloc col·lectiu, del que en conservem el nom, i va tornar a la vida, aquesta vegada com a bloc personal, amb uns gots eròtics, per l'il·lustradíssim i indispensable Enric H. Marc. 

Aquest és un any de reconstrucció nacional, que sabem més que en d'altres anys com voldriem que acabés, però menys com acabarà; sigui com sigui, el país ja hi està treballant. Sigui com sigui, que passi ràpid! Aquest és el meu primer desig. D'aquí a un any veurem una mica millor que ens hauran portat els reis pel 2014.

Que els que hi vam ser hi continuem sent. I amb més colla encara!


Un altre desig: que seguim creixent en lloc d'encongir-nos mentre ens fem grans. Personalment i nacionalment.





I per fer-ho que continuï, entre d'altres coses, la pluja de llibres que cau dels blocs amics, encara que ben sovint no els atrapem. Ja sabem de qui estem parlant...




Que poguem mantenir el cau, el recer. També per gaudir-los. 





I amb el nostre referent, avui més que mai, ben present!






I com va dir Jordi Carbonell,  
Que la prudència no ens faci traïdors.


Us deixo en la bona companyia de Francesc Parcerisas

ACCIÓ DE GRÀCIES


 I d'en Joan-Elies Adell

¿No veus que vull comprendre els fonaments
del meu silenci? ¿Saber quines són
les causes que em fan vulnerable el cor?
Un intent tardà de justificar-me.
Ja sé que escric amb línies torçades.
Que t'empaito com si fosses el ritme
d'una música que saps que és fugaç.
Poca cosa t'haurà ensenyat la terra
neta d'aquests versos: la poesia
com a ficció de la veritat.

                    



14 comentaris:

  1. Els gots del regal d'aniversari són sensacionals... Felicitats i cap a les 200 entrades, que segur que arribaran molt abans del 2014.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Missatger!
    He de dir que al final m'he posat a comptar els apunts i, efectivament, n'hi ha cent, però també compta els esborranys que tinc pendents de publicar. Us dec, doncs, aquests esborranys que per coincidències amb d'altres blocs o d'altres raons, encara no he publicat; Cauran Valente, Pavese, etc.
    Acabo de prendre nota de Les comunitats imaginades; Cap al carretó. I n'espero rèpliques, també; no em tinc per essencialista de res, i em sembla que quan es parla de nacionalisme, si més no en general, es tendeix a fer-ho en aquestes formes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Lior. Les comunitats imaginades és un bon llibre per a reflexionar sobre la construcció del nacionalisme. Tot i que no hi simpatitza gaire, tampoc li dibuixa cua, trident i cornamenta. I sobretot no distingeix entre nacionalismes, com si fan els nacionalistes hegemònics, atacant els que encara no han tingut estat i situant-se com falsos cosmopolites.
      Pel que fa a mi, no crec que cap estat tingui a veure amb els meus sentiments. Tal i com ho interpreto jo, l’estat és un enorme mecanisme burocràtic que manipula les emocions dels que hi viuen per raons de propi interès d’una elit. La meva proposta seria una mena de no-nacionalisme amb arrels. M’involucro en la defensa de les cultures però el destí dels estats m’és ben igual.
      Salut!

      Elimina
  3. Moltes felicitats pels cent! I moltes gràcies per les acurades seleccions que ens fas al bloc. A hores d'ara ja se m'acumula tot: llibres, música, articles, poemes... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Recorda que els cent inclouen els esborranys encara no publicats; em va fer tanta gràcia la coincidència cent i any nou que em vaig precipitar, però bé, ja acabaran de caure.
      De fet, el que anem fent des dels blocs personals es mantenir vius en la memòria, entre tots, aquests referents que, poc o molt, ens han conformat i que altrament es van diluïnt. Cançons, poemes, etc. que són part de nosaltres. Retrobaments. Però també descobriments; seguim creixent!

      Elimina
  4. Ai! Acabo de veure la capçalera. Precioooosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra cosa no, però un cert criteri estètic el tinc... :-)))

      Elimina
  5. Un bloc molt interessant, Lior; de debó. I que en facis cent vegades cent.

    A.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies A.! Cent vegades cent; quina feinada! ;-)

      Elimina
  6. Bé, comptant-hi els esborranys o no, per molts anys i que en facis moltes més, d'entrades, Lior!
    Sobre el que parleu el missatger i tu del nacionalisme, jo és que encara no sé ben bé què vol dir aquest terme. M'identifico bastant amb el que diu el missatger: no hi crec en els estats; ara, com que la cosa actualment va de o en tens un o no existeixes, dons jo també vull el meu. No sóc nacionalista, sóc català i prou. El llibre de què parleu, promet.
    Bé, fins a l'apunt 101!

    ResponElimina
  7. Lior, com ja t'he dit abans, aquest bloc comença a estar molt ben endreçat.

    Felicitats pels 100 apunts i que tinguis molt bon any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Enric! No només admeto floretes, també podeu criticar, eh!

      Elimina