REMORS

 petita geografia vital

La remor de l’aigua de la font de l’avi, de plaça (avui amb purins). Les remors vegetals al nostre pas. La remor dels àlbers acaronats pel vents que t’acompanyaven pel camí i, des d’aleshores, tots els àlbers i les seves remors i les seves fulles tremoloses. I més remors de més arbres, pins, alzines potser i d’altres dels que no en sabem el nom. Lleus remors als carrers buits de les tardes al cor de l’estiu. Remors de grills. Remors domèstiques. Entre tantes altres remors.

Per estirar les cames i airejar-nos, res de senderisme, refem un vell camí i ens retrobem amb aquesta petita geografia vital, parcial i total alhora, i ho pensem, ho sentim, ho constatem i, ara aquí ho documentem i ho deixem negre sobre blanc -i amb il·lustracions-, com un d'aquests patrimonis (gairebé) intangibles que, juntament amb el dels afectes, són els únics patrimonis que, malgrat no ens els endurem, tampoc no ens els podran prendre.

EL FULLAM DE L’ÀLBER

El riu brillant, la Prada repintada

Contemplen, àlber, ton fullam joliu.

-És verd –ha dit la teva mare Prada.

-Oh, no, d’argent –ha dit ton pare Riu.

                             Josep Carner

Me l’ha trobat la mare. Gràcies!

Com que l'estirada de cames l'hem feta, gràcies a la nostra vocació excursionista, en xancletes i calça curta, a la font de la teula hi anirem un altre dia... Aquest n'és el camí vist des de la font de plaça.

Une floretes que ens hem trobat pel camí, no ens en demaneu el nom, per la Miraculosa.

 I aquestes pel Capità |-)

Altres remors que ens hem trobat pel camí: 

                        

I aquesta per la col·lecció. No és el meu pols, és la lluna que vibra...

Buscant àlbers per la xarxa hem trobat aquest superlatiu blog, que és el més important que heu de treure d'aquest apunt. No us en perdeu cap racó.

EPHEMERA