Deu ser cosa de l’edat que,
malgrat els avantatges del format digital, el format paper ens incita més els
sentits. O potser ens els centra més. El tacte del paper amb les mans acaba
conformant, també, la lectura. Poder llegir ara el funàmbul en paper,
afegeix, doncs, un plus d’emoció a la lectura. I és amb aquesta emoció que
llegim ( i rellegim; Joan Fuster: Només
hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir. Pàg. 74) i comentem aquest
primer número, dedicat a la incitació a
la lectura i relectura, especialment que no exclusiva, de Bruno Schulz.
Un encert (un darrere l’altre!) dels que més ens ha
agradat, és que la declaració d’intencions i principis de la revista (Editorial, pàg. 5) sigui la pròpia selecció d’articles i entrevistes. La
secció de cinema dedicada a Èric Rohmer, la incitació de David Grossman a la lectura
de Bruno Schulz, la conversa entre Philip Roth i Isaac Bashevis Singer sobre
aquest autor, etc. Selecció incitadora, certament!
Felicitem i agraïm a David Cuscó
tota la dedicació i l’esforç que ha esmerçat en
les pàgines d’el funàmbul (segur que també
s’ho ha passat estupendíssimament... ). Fent
una reescriptura d’una cita de Pere
Calders (que el director fa servir per reblar, gosem dir una mica
supersticiosament, l’editorial) diríem:
Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho
va aconseguir. I el que són les coses: es veu que valia la pena, perquè tothom
coincidí a dir-li que estava encara millor que en la seva etapa de projecte.
Travessa amb èxit!
Us deixem amb un poema de Joseph Brodsky, que trobareu en versió catalana de Judit Díaz Barneda a les llibreries, per coses nostres i del director d'El funàmbul.
To My Daughter
Give me another life,
and I’ll be singing
in Caffè Rafaella. Or
simply sitting
there. Or standing
there, as furniture in the corner,
in case that life is a
bit less generous than the former.
Yet partly because no
century from now on will ever manage
without caffeine or
jazz, I’ll sustain this damage,
and through my cracks
and pores, varnish and dust all over,
observe you, in twenty
years, in your full flower.
On the whole, bear in
mind that I’ll be around. Or rather,
that an inanimate
object might be your father,
especially if the
objects are older than you, or larger.
So keep an eye on them
always, for they no doubt will judge you.
Love those things
anyway, encounter or no encounter.
Besides, you may still
remember a silhouette, a contour,
while I’ll lose even
that, along with the other luggage.
Hence, these somewhat
wooden lines in our common language