Avui caso, així, en matrimoni de conveniència meva, La Pessarrodona i L'Amos Oz.
De fet caso paraules, les seves que se m'han fet meves.
He tornat -gràcies David-, a Una història d'amor i foscor de l'Oz, en la versió catalana. Podria ser un dels llibres de la Bíblia; no te l'acabes mai. A la coberta posterior hi han dos comentaris, de Batya Gur i Michael Frayn respectivament:
...una autobiografia nacional, cas que tal gènere existeixi. ( existeix, G'veret Gur, i és obra del seu compatriota)
... L'he viscut, ... (I reviscut, Sr. Frayn)
El món escrit gira al voltant de la mà que escriu i en el lloc on escriu: El centre de l'univers està on tu estàs. (pàg. 604)
Amos Oz ho va descobrir gràcies a Sherwood Anderson i el seu Winesburg, Ohio.
(editat en català, i amb èxit!, per Viena edicions)
Les converses
han de ser
brillants,
les trucades de
telèfon,
un fax...
Hi ha, però,
una fatal
incapacitat
per donar el nom
de les coses.
Sentiments?
Seguim sense noms.
un sopar,
un concert,
una trobada...
Sé que ho saps;
però tu, jo, tots,
Seguim amb la
basarda de les paraules.
De L’amor
a Barcelona
Seguirem amb algun altre casori de conveniència (nostra...).
Gràcies David per Del sueño, de la nieve d'en Jüri Talvet.
En agraïment: Quan em llegiu de Narcís Comadira
I A manera de tascó de Vicent Alonso.
No me gustan los matrimonios de conveniencia... bueno no siempre. Pero digamos que el fin justifica los medios, en este caso.
ResponEliminaMe he apresurado y te he hecho caso, tengo en mi poder el libro. Es un tocho, tocho. Pero promete ser de esos a los que tendré que volver más de una vez. Gracias por la recomendación.
Ah... me encanta tu blog...
Ja saps que les meves recomanacions són seeempre de fiar ... :-))
EliminaAquesta concretament és de les grandíssimes. A la lleixa dels sagrats el tinc jo.
Gràcies per la floreta.
Baci