Desconeixia les
bignònies fins que les vaig descobrir en aquest poema de la Marta Pessarrodona i que avui he
recordat al trobar-les en el bodegó del blog d'en Llorens Ferri que il·lustra aquest apunt.
BIGNÒNIES
A MIRA-SOL ALT
Som
prop i tan lluny.
Les
bignònies, potser fugaces,
em
sorprenen a cada passa.
No t’he oblidat,
a
desgrat que han passat tants
i
tants anys que ni vull comptar-los.
El meu no oblit, la meva recança,
sempre
tindrà el color d’elles:
el
groc esquitxat de vermell, indefinible.
En
un temps, però, ho vas ser tot.
Males passades cardinals,
befa
de colors, de les flors,
geografia
inútil altra vegada.
D' Animals i plantes,
Ed. Meteora
D' Animals i plantes,
Ed. Meteora
I de la mà de la Pessarrodona a la de Brel en una associació floral
Aquest capvespre de casa estant
Un excel·lent per aquesta entrada al bloc. O és que jo estic predisposada a assaborir poemes música i imatges? "Tot és possible encara cada matinada!"
ResponEliminaNo, no; estàs ben predisposada, però és l'entrada! :-))
EliminaDe "progresses adequadament" a "exel·lent", Yiiihaaaa!!!!