Keep in mind

En el seu article d'aquest dissabte 3 de març, Matthew Tree cita tres, diguem-ne, sentències, d'aquelles que fan bò de recordar:

Un proverbi africà: El blat no pot esperar justícia d'un jutjat ple de pollastres.

Una d'en Godfrey Saxe, del 1869: Les lleis, com les salsitxes, deixen d'inspirar respecte en la mesura que sabem com estan fetes.

I  una de Martin Luter King: ...i tot el que va fer Hitler sí que era legal.

Per quan l'estat, el PP, PSOE o qui sigui, us surti amb legalismes que, a sobre, ni els mateixos compleixen.

I recordar el vistiplau militar de la constitució espanyola com ens recorda el mateix Tree.

Mourir, cela n´est rien Mourir, la belle affaire! Mais vieillir… Oh! vieillir

 VIEILLIR

 

Mourir en rougissant
Suivant la guerre qu´il fait
Du fait des Allemands
A cause des Anglais

Mourir baiseur intègre
Entre les seins d´une grosse
Contre les os d´une maigre
Dans un cul de basse-fosse

Mourir de frissonner
Mourir de se dissoudre
De se racrapoter
Mourir de se découdre

Ou terminer sa course
La nuit de ses cent ans
Vieillard tonitruant
Soulevé pas quelques femmes
Cloué à la Grande Ourse
Cracher sa dernière dent
En chantant "Amsterdam"

Mourir, cela n´est rien
Mourir, la belle affaire!
Mais vieillir… Oh! vieillir


Mourir, mourir de rire
C´est possiblement vrai
D´ailleurs la preuve en est
Qu´ils n´osent plus trop rire

Mourir de faire le pitre
Pour dérider l´ désert
Mourir face au cancer
Par arrêt de l´arbitre

Mourir sous le manteau
Tellement anonyme
Tellement incognito
Que meurt un synonyme

Ou terminer sa course
La nuit de ses cent ans
Vieillard tonitruant
Soulevé par quelques femmes
Cloué à la Grande Ourse
Cracher sa dernière dent
En chantant "Amsterdam"

Mourir, cela n´est rien
Mourir, la belle affaire!
Mais vieillir… Oh! vieillir


Mourir couvert d´honneur
Et ruisselant d´argent
Asphyxié sous les fleurs
Mourir en monument

Mourir au bout d´une blonde
Là où rien ne se passe
Où le temps nous dépasse
Où le lit tombe en tombe

Mourir insignifiant
Au fond d´une tisane
Entre un médicament
Et un fruit qui se fane

Ou terminer sa course
La nuit de ses mille ans
Vieillard tonitruant
Soulevé par quelques femmes
Cloué à la Grande Ourse
Cracher sa dernière dent
En chantant "Amsterdam"

Mourir, cela n´est rien
Mourir, la belle affaire!
Mais vieillir… Oh! vieillir

A casa de la mare

Remenant els llibres de poesia de la mare, m'he trobat amb un punt de llibre en aquest poema de la Carme Guasch.

Casa

No són pas els tres fills

els que poblen la casa

amb cants de joventut

i banderes intactes.

No són pas els amics

els que ocupen la casa

i fulminen la nit

amb paraules, paraules.

No són Bach o Chopin

els que habiten la casa,

fent més lúcid l’insomni,

fent més lenta la tarda.

No és la rosa en el vas

la que aroma la casa  

i l’enjoia amb el goig

efímer del miracle.

No és el sol i el vent

ni és la pluja de nacre.

És tan sols el seu buit

que omple tota la casa.

Un cert trasbals. I tantes banderes esfilagarsades i descolorides i paraules mudes que ni Bach ni Chopin poden fer callar. 

  VESTIGIS

Cerqueu arreu vestigis d’altres vides,

dels somnis que les feien bategar,

dels déus que en mitigaven la temença,

dels mots que n’explicaven les mirades,

dels gestos esculpits on preservaven

allò que creien que era digne

de sobreviure el temps.

Cerques vestigis de tu

salvats en el paissatge,

però ja saps que et vencerà

aquesta ona infatigable

que sens, ja serè, com va desfent-te

mentre els teus ulls somriuen a la llum

i amb els llavis celebres

el raïm i la pell.

                     Carles Duarte i Montserrat

 

  El meu temps

Un cabirol lleuger

el meu temps

camí avall.

Un bleix d’aire suau

el meu temps

somni enllà.

Mai com ara, el meu temps:

Foteta, fugisser,

fa passes de gegant

o xiula tot passant.

                       Pilar Cabot

 

   trànsit

transites de la nit a l’alba

i dius que el matí serà clar,

que el vespre és un viatge

sense nom. i dius que el vent

a penes travessa les hores,

que un cercle s’inicia a cada final.

i et preguntes com podràs dur

el pes de tanta llum

a través de l’ombra.

un a un es tanquen els cercles. 

                      

                        Anna Montero

Neu

SNOW SNOW

[Chorus (after each verse):]
Snow, snow, falling down;
Covering up my dirty old town.

Covers the garbage dump, covers the holes,
Covers the rich homes, and the poor souls,
Covers the station, covers the tracks,
Covers the footsteps of those who'll not be back.

Under the street lamp, there stands a girl,
Looks like she's not got a friend in this world.
Look at the big flakes come drifting down,
Twisting and turning, round and round.

Covers the mailbox, the farm and the plow.
Even barbed wire seems - beautiful now.
Covers the station, covers the tracks.
Covers the footsteps of those who'll not be back.

Pete Seeger