diumenge, 16 de setembre del 2012

dissabte, 15 de setembre del 2012

Aportació "kumba" al full de ruta



Se'm podrien acudir idees productives; que generessin diners, vaja! Però no hi ha manera. El cas és que tot marxant per Barcelona l'onze, se'm va acudir una versió de We Shall Overcome (i no sóc gens xirucàire, ho jurooo!).  Per si voleu cantar-la o riure una estona. O les dues coses alhora...

Avui marxem junts
avui marxem junts
avui marxem junts
per la nació!
Oh! Ben certament
que guanyarem
si marxem tots junts demà.


dimecres, 12 de setembre del 2012

Doncs parlem-ne, en veu baixa...




Després de cada manifestació catalanista, de veure tot el ventall humà que el comforma, la primera feina és assumir-ne la diversitat. Dificil, perquè hi corre de tot i més, i alguns elements són clarament inassumibles; per exemple els doctrinaris de l'independentisme "revolucionari" ja, malauradament, clàssics (l'onze vaig passar, ràpidament, pel costat de set -els vaig comptar i fugir- que encara criden "visca terra lliure"). Però hem d'assumir la feina de superar el prejudicis, ni que sigui per seguir la festa i la feina en pau. Som diversos com qualsevol col·lectiu, nacional o d'altra mena. A poca gent  li suposa un problema la diversitat de tarannàs dintre d'uns marges sensats. Però Catalunya no és un país del tot normal, i assumir, sobretot en les cares més visibles, subjectes com en Joan Tardà d'ERC, per posar un exemple - a servidor, aquests que de seguida se'ls aixeca el puny, el posen molt nerviós-es fa costa amunt.
Aquests liders no ens portaran enlloc, no són els que ens haurien de portar enlloc: O Déu ens en guardi! 
Així, per començar per algun lloc.

dissabte, 8 de setembre del 2012

Un manament i una finestra

 

La finestra del bon moment mai no queda oberta gaire temps


Fem nostre el manament que proposa Joan Lluís-Lluís: 
'Un independentista no parlarà mai malament d'un altre independentista, si més no en públic'.
Independentistes, sou tots meravellosos i encantadors.
Després ja en parlarem...