Acabo de recordar una anècdota, no sé si mite urbà o real, que em sembla que us abellirà. La recordo una mica vagament explicada per l'amiga Irmixka, que ja me la corregirà si m'erro i si era mite o no. Això era un sopar d'aquests que ara s'en diuen multiculturals on bona part dels comensals venien de països que havien patit règims totalitaris de diferents signes. En un moment de la conversa surten a col·lació la repressió que podien provocar autèntiques nimietats. En aquest punt un català explica que al seu pare el van tancar per penjar una senyera, però, en mig de l'alleugiment general, doncs van ser només unes hores, una nouvinguda que encara no dominava els matisos de la llengua pregunta astorada:
-Ah! La senyora no murió?-
En fi, se non è vero, è ben trobato, oi?
Us deixo amb una altra senyora, que no és la senyora de la foto que fa cara d'acabar de sentir les últimes males excuses (i van...) d'en Rajoy, però que s'hi podria assemblar molt...
A quí se li acut penjar una senyera! xDDD
ResponEliminaEl meu tram va justet i em fa malícia.
:-))
ResponEliminaConsti que he fet saber a l'organització que si volen canviar Caldes de Malavella per algun tram del sud jo encantat. Això voldria dir que m'haurien de donar una medalla: De can Fanga cap amunt per anar després cap avall quan la cadena passa per davant de casa, com la mani l'any passat...
En Manel Alvés diu que ens fareu paelles!? Si en feu de vegetarianes aviseu, que deixo el bus i baixo ni que sigui amb la mobilette :-))
ResponElimina