De la cua oscilant de lectures pendents finalment li ha arribat el torn a Victus, de l'Albert Sanchez Piñol. Ens sap greu haver-la fet esperar tant, perquè de seguida ens ha enganxat. Si en parlem, però, no és per qüestions literàries, que ja ho han fet d'altres infinitament millor del que ho fariem aquí, sinó per aquest fragment:
Al món no hi ha res que distorsioni tant la realitat com el pànic. Si no era conscient de la meva por, la por hi veuria en lloc meu. O, com diuen els Ducroix: "La por li pujarà fins als ulls i hi veurà enlloc seu".
Doncs això.
A NÚVOL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada