dimecres, 6 de març del 2013

Je me souviens





No sé mai què s'ha de fer el vuit de març. Sé, això sí, què no s'ha de fer: anar a la mani feminista, si n'hi ha, si sou de gènere masculí.
Perquè consti que me’n recordo -del 8 de març, no del perquè no s'ha d'anar a la mani feminista, que també me'n recordo...-, aquí us deixo una de les veus de referència del feminisme nostrat, que tant me fa de què parli mentre parli, perquè sempre m'agrada sentir-la:

Na Marta Pessarrodona.

Ah! I bon vuit! O el que s’hagi de dir…





Amb la prèvia que, en literatura, no és el què sinó el com, com diu la mateixa Pessarrodona, i posats a fer prèvies, aquí una altre, un llibre, el d'aquí sota:




3 comentaris:

  1. Gracias. Al menos a mi ya me vale.

    ResponElimina



  2. Doncs... Jo faig com si no.

    Un retalla i enganxa de la Gencat pel blog de l'escola i llestos.

    Enguany vaig anar al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Un ambient diferent. D'aquell de feministes mal vestides i mal pentinades. Pocs homens. El meu home, un amic i jo desfregàvem.




    Bé per la Pessarrodona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sap greu, perquè queda tanta feina per fer i, en el fons, ens venç la forma, les formes.
      Hauriem de muntar alguna organització feminista "chic", sofisticada, per no desfregar més; que desfreguin els altres que ens els mirarem per sobre l'espatlla amb desdeny :-)))
      I, en aquest ambient despentinat i malvestit del premi Maria Aurèlia Campmany (La Campmany, "chic" pròpiament, tampoc no ho era...), van donar el premi al Weizmann Institute of Science!! No devien saber que era, glubs, israelià!!

      Elimina