divendres, 15 de març del 2013

Corprenedor





En les  vuitanta-dues pàgines d’Una cambra i mitja, Joseph Brodsky concentra (destil·la, diria) els seus orígens i, en aquests, allò que conforma la seva obra (no cal dir la seva persona).  Unes petites i escencials memòries / assaig, i alguna cosa més; Brodsky era poeta i la seva llengua bressola el lector.
No podria afegir res a la introducció d’Antoni Munné, que el va tractar, ni al comentari de Vicent Alonso, que ha trobat l’adjectiu que millor defineix aquest pot petit carregat a bessar de boníssima confitura: Corprenedor.








Gripping my ration of the exile
in embrace with the rattling lock,
arriving at the places of dying,
again I turn to my native tongue.
The radiance of the Russian iambic
is more stubborn – and hotter than fire,
like the finest lamp,
in the night it illuminates me.
I can hardly raise my pen,
and my heart is fearfully beating.
But the shadow from behind my back over Russia,
like the bird in the grove, cries,
and the proud scattered echo
caught in my chest in white pallor.
Only hatred from the South to the North
hastens, overtaking the spring.
Burning up with a hacking cough,
bowing still lower in the night,
I am almost ablaze. Thereby
I obstinately keep the likeness of a candle
from dying out,  like the very last wall.
And this great flame flickers along with me.

March 25th, 1964
Arkhangelsk Transit Prison

Translated by Elena Dimov


 

3 comentaris:

  1. No he llegit aquest llibret de Brodsky, però ho faré perquè és un escriptor que admiro moltíssim. El conjunt d'assajos de Brodsky que va publicar l'editorial espanyola Siruela fa uns anys (Menos que uno) és un dels meus llibres de capçalera.
    Em disculpo per no comentar gaire darrerament per aquí, Lior, no és per manca d'interès, simplement mai no havia estat tan enfeinat.

    ResponElimina
  2. Doncs t'has de repassar Menos que uno, perquè aquestes memòries són a la pàgina 389 d'aquesta tria d'assaigs de Siruela. Ja tenim un altre icona a la que retre devoció; podriem anar a Venècia en peregrinació.
    Que Déu et conservi la feina!

    ResponElimina
  3. Que em conservi la vida i la memòria, Lior! Les meves relliscades comentant les teves entrades ja són un clàssic, suposo.

    ResponElimina