dijous, 6 de desembre del 2012

Baixant de sota la col,
una rosa, una rosa,
baixant de sota la col,
una rosa per mi sol...



 O una rossa?




 

D'acord, d'acord, d'acord. Gràcies  Pesolet! Ja m'havia ensumat alguna cosa.
Com que a un sevidor les alçades, amplades, morenors, palideses, etc, físiques (dels altres...) no m'han amoïnat mai gaire, això que  algú  pugui donar-li importància, lleugera, irrenunciable o simplement arretrancada -com suposo que és el cas-, no entra en els meus paràmetres. Això em va portar a fer una associació que, amb una lectura ben poc atenta inclosa, ha portat, no un, sinó tres èxits (sóm estupends vessant-la i tot) - a/ un gaudi musical. b/ un bon panxó de riure de la penya i  c/ una lliçó: no et fiïs mai de les ross... vull dir; no es pot llegir amb presses. 
Esperem que les lluminàries de Khanucà i Nadal d'aquests dies ens permetin veure-hi més clar.

Aprofitant l'avientesa, seguim amb el gaudi musical.







7 comentaris:

  1. Hi podríem afegir una mica de mala bava amb allò que diu que una rossa riu tres vegades els acudits: quan l'hi expliquen, quan l'hi tornen a explicar, i quan l'entén.

    ResponElimina
  2. Oh! la Rosó! Se'm posa la pell de gallina!

    ResponElimina
  3. Sens cap mena de dubte, millor la versió de l'Alfredo Kraus.

    ResponElimina
  4. Ai! Khag Khanukà Sameakh! Que no me n'havia adonat de la capçalera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De l'enyorat Alfredo Kraus!
      De la Rossa ningú no me'n diu res... :-)))
      Khanukà Sameakh!

      Elimina
  5. Lior, embadalida pel relat del Jaume, no m'havia fixat amb les roses i res rosses :-)))

    ResponElimina