dijous, 27 de desembre del 2012

Alegria per vosaltres






















Alegria per vosaltres

Tocat d’ala,
amb peus de plom intento
afeixugar-vos el pit.

Alliberar per a vosaltres l’alegria,
alliberar-la per damunt els crits,

aspra, vital, nova,
claríssima en els ulls
i enmig dels fronts. 

              Bartomeu Fiol 





































9 comentaris:

  1. L'alegria per ser-ho, sempre ha de ser nova, trobo, encara que el que ens la faci sentir sigui antic.
    Gran elecció, la Cracow Klezmer Band! Aquests en saben de transmtre alegria (i de tristor, també).
    Salutacioms, Lior!

    ResponElimina
  2. L'alegria, pròpiament, és una emoció; amb la intensitat que sigui, el què importa i sobretot la determina, és allò que ens la provoca. I això és el que pot ser nou o vell. Un retrobament o un descobriment.
    O no ens hem acabat d'entendre...

    ResponElimina
  3. Crec que estem dient el mateix o que, si més no, una cosa no contradiu l'altra. El que vull dir és que l'alegria que podem sentir en un moment concret no es pot deslligar d'aquell context i, per tant, sempre és nova, perquè el context sempre canvia, encara que sigui molt poc.

    ResponElimina
  4. Molts records Lior i David. Mai diríeu on sóc? Aquests són per a mi dies d'alegria i també els amics virtuals la feu possible.

    ResponElimina
  5. Mira que si tornes a ser a Israel en David i jo et tornem a casa tiran-te de les orelles, eh! :-)))

    No sóc lector debot de Marià Ruiz, però algun poema seu em toca. Si et va agradar el que et vaig plantar a casa teva, potser aquest també ho farà. Un regalet de reis per la padrina.


    Sense més llum ni guia
    que el ritme del silenci
    palpant-me l'esperit,
    camino amb fe calmosa
    sota volera blava
    que clareja el sentit.

    M'estreny mirada i parla
    onsevulla que estigui,
    de rutes i rellent,
    d'instants i queixes noves
    quan rodola fullaca
    emmenada pel vent.

    Obro la porta, espero
    un degotall de lluna
    i Déu és el contrast.
    Oh Amor, que esguerres dubtes,
    sense més llum ni guia
    que un senderol per tast!

    ResponElimina
  6. Xavier Serrahima a la revista Núvol sobre La llebre amb ulls d’ambre, Una herència oculta, d’Edmund de Waal (Quaderns Crema, Barcelona, març 2012):
    Una obra del tot aconsellable, traduïda admirablement per Carles Miró, que ens parla, per damunt de tot, del record i la memòria. Un sublim festí literari que convida a estimar l’art, a convertir-lo en una part inextricable de la nostra vida, a constatar una realitat tan obvia com habitualment negligida: literatura i arts plàstiques són arts germanes, són dos llenguatges paral·lels que es proposen un mateix objectiu, crear bellesa com a vehicle de transmissió d’emocions o sentiments, convertir-se en diàleg entre l’autor i el lector o espectador.

    Una obra amb entitat més que suficient per a no passar mai de moda, per a mantenir-se eternament contemporània.


    ResponElimina
  7. Tornes a ser a Israel, Miraculosa? Uns tant i d'altres tan poc... Entenc la teva alegria!

    Tinc el llibre a casa, Lior, el vaig comprar molt poc després que me'l recomanessis i encara no m'hi he posat. El moment arribarà, segur. Per cert, si algun dia et ve de gust llegir una obra de 600 pàgines que en podria tenir 1200 i no cansaria mai, et recomano Una historia de amor y oscuridad (no hi ha traducció al català) d'Amos Oz (potser ja l'has llegit). Fa un parell de setmanes que em té totalment captivat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre llibre que tinc abans que tu!
      Concretament des del 2007, quan van publicar-ne la, d’això... ehem... traducció catalana. Entenc el captivament!
      I ara t’he de renyar. Si una persona documentada i nacionalment conscienciada com tu no s’ha amoïnat de trobar-ne, en disponibilitat immediata, la traducció de la Roser Lluch i Oms, ja podem plegar veles, ara que salpem...
      David petit, fes-li pam-pam al cul del papa.

      Si he comentat l’apunt d’en Serrahima al Núvol no és per tu, sinó pel meu ego; em fa il•lusió que un llibre que m’he afartat de comentar surti en llistes dels millors cobert de floretes.

      Elimina
  8. Assumeixo l'error amb molta alegria, Lior! Ja és el segon del mateix estil, oi? Primer amb les memòries de Nadejda Mandelstam i ara amb aquest meravellós llibre d'Oz. Si et sóc sincer vaig comprar el llibre no fa massa al Mercat de Sant Antoni i en una cerca (al google i massa a corre-cuita, com sempre) no vaig trobar-ne cap traducció al català. A veure si em continuo equivocant molt més, serà molt bon senyal!

    ResponElimina