divendres, 19 d’octubre del 2012

Pocavergonya ≠ Sinvergüenza

 
Desde La Razón s'aboquen, dia si dia també, insults, mentides, tergiversacions, tota mena d'actituds moralment deformes sobre Catalunya. Tot plegat és d'una magnitud que no per esperada -tradicional- ens ha de ser indiferent; no hi ha ni una escletxa pel matís, pura competició de despropòsits. A veure qui la diu més alta, més forta i més bèstia. I ara, l'amo-piròman del diari es vol fer passar per bomber-dialogador.

Res de nou, però sembla que ara, arran del final de la guerra de successió que sembla haver-se proposat el país, les misèries s'exposin en una mena d'espectòmetre de masses.

Desde l'Avui, un altre subjecte mancat de matís, i de més coses, esquitxa un paperot de coloraines i en diu vinyeta... còmica!




A alguns els pèls de certs bigotis els obturen el trànsit neuronal i el moral. 


Tinc entre mans Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització eruditad'Auschwitz, Lleonard Muntaner, Editor, 2012. Transcric un paràgraf que cita Arnau Pons a EL PENSAMENT A LES FOSQUES d'aquest llibre que ve, a parer meu, molt a tomb:


Estar a ciegas ya es estar seguros, como los avestruces. No son ciegos de nacimiento, sino por empenyo. No han perdido los ojos mirando y leyendo, sino que se les han empequeñecido como a los topos o atrofiado como a ciertas aves, de tanto habitar lugares tenebrosos. [...] 
La ofuscación contemporánea no es para subir, sino para bajar, para hundirse. [...]  Ser oscuro ya es ser profundo. Más que encasillarse o enclaustrarse, les gusta encuevarse. Trogloditas. Cavernícolas. Quieren perder el mundo de vista a toda costa: encerrarlo todo en un paréntesis. [...] Las grutas de nuestros Platones son sin luz, sin llama, sin fuego, sin poder ver las cosas ni em sombras chinescas. [...] Colocándose sistemáticamente de espaldas a la entrada, lo convierten todo en un callejón sin salida. [...] Los filósofos nocturnos y noctámbulos de ahora no tienen ni la locura de Don Quijote ni la sensatez de Sancho Panza. Gracias a ellos, el filósosfo se ha podido comparar al "ciego en una habitación oscura que busca un gato negro que no esiste".

Rodolf LLORENS I JORDANA, Servidumbre y granadeza de la filosofia. Objeto perdido ediciones, 2010.

Marxem abans no prenguem més mal.

            ____________________

Al tall plega veles 



4 comentaris:

  1. "Desde La Razón s'aboquen, dia si dia també, insults, mentides, tergiversacions, tota mena d'actituds moralment deformes sobre Catalunya".

    No és res comparat amb Libertad Digital. Ara hi ha una persona que sota el pseudònim de Stad Radzivil escriu bestieses... que jo llegeixo gràcies al link a que la Miraculosa fa a http://safed-tzfat.blogspot.com.es
    Sembla que en aquest blog pro-sionista o pro-israelí, només parlem de Catalunya per dir bestieses, i es fan ressó (no del grau) de les animalades perpetrades pel fals articulista de Libertad D.


    A.

    ResponElimina
  2. No, si ja sé que estan en plena orgia catalano-fòbica tots plegats, a veure qui la diu més grossa, però jo parava esment en La razón (La almorrana hauria estat més escaient...) per l'activitat a la que últimament es dedica el seu big boss.
    Fa temps que passo molt de puntetes per safed-tzafad (vaig tenir un topada amb el José Antonio...)i menys encara pels seus comentaris. L'Stad aquest no hi desentona en tot aquest panorama; l'altre dia vaig veure un "periodista" d'intereconomia tan exitat deixant anar bilis que va dir, parlant dels pobres ciutadans espanyols a Catalunya, "...y torturados". Torturats! Jo no sóc d'eixe món, no...

    ResponElimina
  3. Potser hauríem de fer un pensament i deixar de llegir aquesta mena de libels repugnants. Ja s'ho faran amb la seva bilis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi tinc cap tirada, a llegir aquesta immundícia, però d'alguna manera se n'ha d'estar al cas; per documentar-lo i denunciar-lo, per guardar-ne testimoni. Perquè una part del país te com a referent mediàtic aquests mitjans d'infoxicació; i això ens hauria d'amoïnar. Cadascú personalment pot fer-se'n el propòsit, però com a país n'hem d'estar al corrent, com de l'islamisme, per exemple. La qüestió és com estar-ne al cas i alhora evitar-ne el terrabastall emocional que pot provocar.

      Elimina