diumenge, 7 d’octubre de 2012

Venècia




A la meva primera  Venècia hi vaig arribar tard al vespre i vaig haver de fer nit arraulit en una entrada d'escala a Mestre; sac de dormir, desembre, vacances de Nadal, de mitjan  vuitantes. Una escapada improvisada; havia d'anar a Venècia! Pensareu que és una mala manera d'entrar-hi. Depen de l'edat, però llegint Brodsky penso que no podia haver fet una entrada, un coneixement, millor; des de baix, lluny de la còrrua de turistes, perdut pels seus carrers i carrerons. Impregnat de Venècia.
Amb retard -la pila de llibres puja més que no baixa-, he reprès aquest llibre i torno als carrers de la primera Venècia; la Brosdkiana, la meva.



Una altra Venècia

 A VENÈCIA

Silenci a l’estança nocturna,
flameja platejat el canelobre
davant l’hàlit que canta
del solitari;
màgics núvols rosats.

Negre eixam de mosques
enfosqueix la cambra pètria
i es crispa del turment
del dia daurat la testa
del sense pàtria.

Immòbil tranuita el mar.
Estrella i viatge negrós
s’han perdut pel canal.
Infant, el teu somriure malaltís
Em va seguir lleu en somnis.

Georg Trakl

3 comentaris:

  1. Ai quan t'expliqui la meva primera venècia! Ni jo m'ho puc creure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi vas aterrar amb paracaigudes! Xoff! :-)))

      Elimina
  2. Tot el que va escriure Brodsky val molt la pena. Aquest el vaig llegir fa molts anys en castellà. M'alegro molt que hi hagi traducció catalana!

    ResponElimina