diumenge, 7 d’octubre de 2012

Venècia




A la meva primera  Venècia hi vaig arribar tard al vespre i vaig haver de fer nit arraulit en una entrada d'escala a Mestre; sac de dormir, desembre, vacances de Nadal, de mitjan  vuitantes. Una escapada improvisada; havia d'anar a Venècia! Pensareu que és una mala manera d'entrar-hi. Depen de l'edat, però llegint Brodsky penso que no podia haver fet una entrada, un coneixement, millor; des de baix, lluny de la còrrua de turistes, perdut pels seus carrers i carrerons. Impregnat de Venècia.
Amb retard -la pila de llibres puja més que no baixa-, he reprès aquest llibre i torno als carrers de la primera Venècia; la Brosdkiana, la meva.



Una altra Venècia

 A VENÈCIA

Silenci a l’estança nocturna,
flameja platejat el canelobre
davant l’hàlit que canta
del solitari;
màgics núvols rosats.

Negre eixam de mosques
enfosqueix la cambra pètria
i es crispa del turment
del dia daurat la testa
del sense pàtria.

Immòbil tranuita el mar.
Estrella i viatge negrós
s’han perdut pel canal.
Infant, el teu somriure malaltís
Em va seguir lleu en somnis.

Georg Trakl

3 comentaris:

  1. Ai quan t'expliqui la meva primera venècia! Ni jo m'ho puc creure.

    ResponElimina
  2. Tot el que va escriure Brodsky val molt la pena. Aquest el vaig llegir fa molts anys en castellà. M'alegro molt que hi hagi traducció catalana!

    ResponElimina