A la meva primera Venècia hi vaig arribar tard al vespre i vaig haver de fer nit arraulit en una entrada d'escala a Mestre; sac de dormir, desembre, vacances de Nadal, de mitjan vuitantes. Una escapada improvisada; havia d'anar a Venècia! Pensareu que és una mala manera d'entrar-hi. Depen de l'edat, però llegint Brodsky penso que no podia haver fet una entrada, un coneixement, millor; des de baix, lluny de la còrrua de turistes, perdut pels seus carrers i carrerons. Impregnat de Venècia.
Amb retard -la pila de llibres puja més que no baixa-, he reprès aquest llibre i torno als carrers de la primera Venècia; la Brosdkiana, la meva.
Una altra Venècia
A VENÈCIA
Silenci
a l’estança nocturna,
flameja
platejat el canelobre
davant
l’hàlit que canta
del
solitari;
màgics
núvols rosats.
Negre
eixam de mosques
enfosqueix
la cambra pètria
i
es crispa del turment
del
dia daurat la testa
del
sense pàtria.
Immòbil
tranuita el mar.
Estrella
i viatge negrós
s’han
perdut pel canal.
Infant,
el teu somriure malaltís
Em
va seguir lleu en somnis.
Georg
Trakl
Ai quan t'expliqui la meva primera venècia! Ni jo m'ho puc creure.
ResponEliminaHi vas aterrar amb paracaigudes! Xoff! :-)))
EliminaTot el que va escriure Brodsky val molt la pena. Aquest el vaig llegir fa molts anys en castellà. M'alegro molt que hi hagi traducció catalana!
ResponElimina