divendres, 5 d’octubre del 2012

Independisco Devotion Locomotion Sir Artur



Mister President
El vostres ulls son plens de dubtes
això em fa preguntar
si sabeu el que esteu buscant
Baby
Tinc una reputació a mantenir
 i la sensació
que si us voto una altra vegada, en voldreu més.
 
Yes Sir, puc ballar
però necessito una determinada cançó
i ballar i ballar i ballar
tota la nit
Yes sir, puc ballar
si us quedeu, no podré equivocar-me.
Puc ballar i ballar i ballar tota la nit.

No Sir
No em ve de gust parlar
ni tampoc caminar
Voleu saber si puc ballar

Yes Sir, ja us ho he dit en el primer vers
i en la tornada
Us donaré una altra oportunitat.
 
Yes Sir, puc ballar, 
però amb una determinada cançó
I puc ballar i ballar i ballar
tota la nit
Yes Sir, puc ballar
si us quedeu, no podré equivocarme
Puc ballar i ballar i ballar tota la nit.
Yes Sir, puc ballar
si us quedeu, no podré equivocarme
Puc ballar i ballar i ballar tota la nit.

 però amb una determinada cançó... 



7 comentaris:

  1. Podria ser l'himne de campanya de Ciu, oi?
    Jo no les tinc totes amb Mr Mas; són massa anys d'insinuar-se sinuosament, com les senyores del video, a Madrit. Me'l miro i hi veig en Mas i en Duran enlloc de les senyores boogie boogie.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el meu himne d'esperança i de súplica al President. Vull creure que havent fet el pas que ha fet no ens fallarà; ja veus com les alternatives no saben posar-se d'acord ni en aquests moments. I, entre altres coses, necessito creure per compensar Duran, que ha vetat en Vila d'Abadal, cosa que remata la opinió que tinc d'aquest element.
      Tu, que no ets votant, en aquestes elecions plebiscitàries votaràs, oi?

      Elimina
  2. Bé, aquesta vegada en Mas va seriosament (diria jo). Semblo el "Profeta González", que ja ha sentenciat. Però diuen per aquí a la xarxa que si fa com amb l'OTAN, ja és com si fóssim independents.

    Bé, tornem-hi. Diria jo que en Mas ja té posada la ninyola i arribarà fins al cap. De fet, coneixent el personatge, fou en Pujol qui va posar fa anys la ninyola (i jo que no m'ho creia!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també crec que el president s'hi ha posat seriosament; no et fiques en aquests sidrals frivolament, amb fins electoralistes. I també sóc home de fe, de fe amb dubtes, però de fe.
      Diu Sáez-Mateu:
      —I no hi veieu incertesa de caràcter polític?
      —No. El referent d'aquest canvi es produeix comparant el to de la manifestació del 10-J del 2010 i el de la manifestació de l'11-S del 2012. El primer diu 'no', el segon diu 'sí'. I això no ho para ningú.
      Si ho diu Sàez-Mateu, el país realment ha fet un tombant.

      Elimina
  3. Em fas una pregunta, Lior, que també em vaig fer jo durant uns quants dies i que la majoria de gent que em coneix em fa quasi cada dia. La resposta no els acaba d'agradar com m'imagino que també no et convencerà del tot a tu: no; no votaré. El dia del referèndum em tindreu allà tota la nit esperant, si cal; però no votaré en aquestes eleccions. La raó és la de sempre: la democràcia és massa seriosa com perquè em facin creure que aquests polítics són el màxim a què podem aspirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no, no m'agrada.
      La democràcia és una eina que ens hem "inventat" en aquest racó de món i que ens estalvia certs primitivismes, però no tots; és una eina que reflecteix les nostres virtuts, flaqueses i misèries; no és el camí del cel; és un camí per transitar per aquest món. Hem de ser exigents? Naturalment! Però no podem anar perdent el temps perquè els nostres polítics -i els d'arreu- no són prou "delicatessen" pel nostre gust ètic i estètic. Vivim en democràcia -destartaladota, sí-, fem-la crèixer des de dins si en volem més i millor. No som conscients que, malgrat tot, som privilegiats; No hi ha tantes democràcies al món.
      Si tenim arròs i podem fer paella, millor! Però m'estimo més un bol d'arròs bullit que "sopa de terra".
      Com haurien de ser aquests polítics ideals?
      Si fóssis polític, en series un d'exemplar?
      Ets l'equivalent, com a professor, d'aquests polítics exemplars?
      Suposem que el 25-11 tothom fa com tu. Què voldrà dir? On quedem com a país, deprés d'afartar-nos de dir que som pacifics i demòcrates i que volem el què volem i ho volem en pau?
      Jo no crec que tinguem uns polítics (gaire) menys lluïts que els nostres arquitectes, dentistes, botiguers, mestres -Per cert; són el màxim al que podem aspirar els nostres mestres?-, periodistes -ídem. Son el màxim al que podem aspirar els periodistes que tenim (i patim)? Són periodistes pròpiament?... No gaire menys lluïts, deia, passa que la política és més translúcida que d'altres activitats i se'ls hi veu el llautó més ràpid.
      En fi, tot de bon rotllo, però sincerament decebut.

      Elimina
  4. Sento haver-te decebut, Lior, però no canviaré d'opinió. No crec que voti ni tan sols quan siguem independents. No he trobat mai cap partit polític amb el qual identificar-me. No és per esnobisme ni per cap cosa semblant, simplement és així. Parles de democràcia, molt bé. Doncs imitem països amb tradició democràtica: obrim les llistes i fem públiques les "donacions", per exemple. Em preguntes si sóc un mestre exemplar i no sé contestar aquesta pregunta. Sóc un mestre honest, això sí. Que també hi ha polítics honestos? Potser sí. Però continuo sense trobar-ne cap que em faci venir ganes de votar-lo. Sobre la majoria de periodistes, ja saps què en penso.
    I, tranquil, el 25 no tothom farà com jo.

    ResponElimina