dissabte, 13 d’octubre del 2012

El nacionalisme totalitari



El nacionalisme totalitari existeix i es coneix per tres senyals que té. Són aquests: 

1) un nacionalisme és totalitari quan, per afirmar la pròpia nació, necessita negar les dels altres; 

2) un nacionalisme és totalitari quan posa la nació per damunt de les urnes; 

i 3) un nacionalisme tendeix a ser totalitari –vegeu que ara no sóc taxatiu– quan els nacionalistes que el professen no saben que ho són. 

Ho he resumit molt.

Joan Calsapeu


He près nota de les tres "senyals" per quan tingui el dia pedagògic, que no en tinc gaires.

Aprofitant l'avinentesa;
Fa temps que alguns castellanoparlants em demanen que què en farem d'ells si ens independitzem. Mai he entès la pregunta, mai l'he poguda contestar (denota alguna cosa la pregunta?). Tiro pel dret i els dic, per xinxar,  que en farem fuets de Vic per integrar-los; i que s'ho prenguin com vulguin; ja dic que no tinc gaires dies pedagògics, entengueu-me; servidor no pateix el síndrome "escolta espanya". Però si tinc curiositat per saber perquè pregunten això. Se suposa que n'hem de fer alguna cosa? ¿Vull dir alguna cosa especial que no farem amb els parlants d'altres llengües, la catalana inclosa?


No sé perquè m'ha vingut això al cap:

Fill de Tideu, magnànim: ¿què em preguntes pel llinatge?
És com la lleva de les fulles, la dels homes.
Unes fulles les escampa el vent per terra, i unes altres el bosc
en esplet les fa néixer, i ve la primavera.
El mateix amb les lleves dels homes: l’una neix, l’altra s’acaba.

                        Glauc a Diomedes, al cant sisè de la Ilíada

Versió del llibre de Jordi Cornudella Les bones companyies 


 No us perdeu  aquest article aclaridor d'en JaumeEspañolizar

7 comentaris:

  1. Molt d'acord amb els dos primers senyals.

    A.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el tercer d'acord a seques?

      Elimina
    2. Quan un nacionalista no sap que ho és, pot ser que senzillament sigui pobre d'esperit.

      A.

      Elimina
  2. Sempre he recordat un noi català fill d'immigrants andalusos que feia la mili amb mi a Cartagena quan em va dir: "Dicen que ahora van a echar de Cataluña a los inmigrantes" Això era l'any 1977.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A això em refereixo, i mira si ve de lluny! D'on els ve aquesta actitud, aquesta por o el que sigui? Explicaria, almenys parcialment, l'oposició a l'independència de sectors d'immigrants i dels seus descendents? Una de les diferències entre el nacionalisme català i l'espanyol és la importància de la "sang", l'origen (això de l'expresident extremeny...), com se'n vulgui dir; en el català no hi te cap pes, tret de per algun eixalabrat; una barreja de "sangs" com la nostra ens fa tan impurs, per sort!, que que no permet tenir-n'hi!

      Elimina
  3. ¿Podria ser que, sense saber-ho, els preocupi tant el que passarà amb ells perquè es espanyols estan acostumats que a les minories sempre els hagi de passar alguna cosa?

    ResponElimina
  4. No m'acaben d'aclarir el perquè de la pregunta; la cosa els deu venir de molt endins; el que jo em pregunto és si respon a certa mala consciència, la d'aquells que saben que no han jugat net del tot no respectant el país que els ha acollit. Es tenen per colonitzadors, potser?

    ResponElimina