Recordo
el dia que va morir la Montserrat Roig, ho vaig llegir al diari un matí
de sol de tardor a Barcelona. Visc a quatre carrers del seu i em vaig
girar cap a Bailen, del kiosk estant, desconcertat. I vaig tenir aquella
sensació d'orfandat que sentim quan perdem un referent. Un referent
molt proper i elemental. La Simó te raó; estem oblidant la Roig.
Però jo no; tinc un matí de sol de tardor que va de casa fins a Bailen.
Bé, tot i que jo el que volia era recoradar el seu naixement, el 13 de juny...
Enric Vila
La meva bibliografia fonamental:
Un pensament de sal, un pessic de pebre.
Dietari obert 1990-1991
Els catalans als camps nazis.
La seva veu i la d'un altre referent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada