ANC ISRAEL
BENVIGUTS!!
!!ברוך הבא
(ens comprometem repetir la foto amb les banderes planxades...
Ho hem provat i no ens en sortim, i por de cremar-les)
dissabte, 31 d’agost del 2013
dilluns, 26 d’agost del 2013
També la teva por
De la cua oscilant de lectures pendents finalment li ha arribat el torn a Victus, de l'Albert Sanchez Piñol. Ens sap greu haver-la fet esperar tant, perquè de seguida ens ha enganxat. Si en parlem, però, no és per qüestions literàries, que ja ho han fet d'altres infinitament millor del que ho fariem aquí, sinó per aquest fragment:
Al món no hi ha res que distorsioni tant la realitat com el pànic. Si no era conscient de la meva por, la por hi veuria en lloc meu. O, com diuen els Ducroix: "La por li pujarà fins als ulls i hi veurà enlloc seu".
Doncs això.
A NÚVOL
dijous, 22 d’agost del 2013
REMORS
petita geografia
vital
La remor de
l’aigua de la font de l’avi,
de plaça (avui amb purins). Les remors vegetals al nostre
pas. La remor dels àlbers acaronats pel vents que t’acompanyaven pel
camí i,
des d’aleshores, tots els àlbers i les seves remors i les seves fulles
tremoloses. I més remors de més arbres, pins, alzines potser i d’altres
dels que no en sabem el nom. Lleus remors als carrers buits de les
tardes al cor de l’estiu. Remors de grills. Remors domèstiques. Entre
tantes altres
remors.
Per
estirar les
cames i airejar-nos, res de senderisme, refem un vell camí i ens
retrobem amb aquesta petita geografia
vital, parcial i total alhora, i ho pensem, ho sentim, ho constatem i,
ara aquí
ho documentem i ho deixem negre sobre blanc -i amb il·lustracions-, com
un d'aquests patrimonis (gairebé) intangibles que, juntament
amb el dels afectes, són els únics patrimonis que, malgrat no ens els
endurem,
tampoc no ens els podran prendre.
EL FULLAM DE
L’ÀLBER
El riu brillant, la Prada repintada
Contemplen, àlber,
ton fullam joliu.
-És verd –ha dit
la teva mare Prada.
-Oh, no, d’argent
–ha dit ton pare Riu.
Josep Carner
Me l’ha trobat la
mare. Gràcies!
Com
que l'estirada de cames l'hem feta, gràcies a la nostra vocació
excursionista, en xancletes i calça curta, a la font de la teula hi
anirem un altre dia... Aquest n'és el camí vist des de la font de plaça.
Une floretes que ens hem trobat pel camí, no ens en demaneu el nom, per la Miraculosa.
I aquestes pel Capità |-)
Altres remors que ens hem trobat pel camí:
I aquesta per la col·lecció. No és el meu pols, és la lluna que vibra...
Buscant àlbers per la xarxa hem trobat aquest superlatiu blog, que és el més important que heu de treure d'aquest apunt. No us en perdeu cap racó.
dilluns, 19 d’agost del 2013
No trobem títol per aquest apunt
Ni estem segurs que el negre sigui el color més adequat.
Sionismo, separatismo catalán y la Associació Catalana d'Amics d'Israel
Aquest enllaç ja no és actiu. L'autor del bòmit ha retirat l'escampall. O li han fet retirar... Però als comentaris el trobareu gràcies al documentat Capità.
Exabrupte, potser? Degradant? Deposició?
dd
Subscriure's a:
Missatges (Atom)