Apunt sobre l’article
La
indecisa batalla de les emocions nacionals, Presència, diumenge 9 de juny.
Diu Joan-Lluís Lluís
que el fet que l’independentisme tingui guanyada la batalla racional (l’argumentari)
no vol dir que hi tingui la guerra, doncs l’unionisme tira d’arguments
emocionals i sentimentals i aquests, per molt irracionals que siguin,
aconsegueixen guanyar ben sovint per sobre dels racionals.
Posa l’exemple del lema Millor units, per al qual en
proposa un altre: Millor feliços. O
aquell que remarca altres prioritats per davant de l’independència, al qual respon En temps de crisi, els ciutadans que
pateixen es preocupen per coses més importants que la unitat d’espanya.
En fi, que l’independentisme
no pot oblidar aquest aspecte en seu camí i li cal dominar també els
factors més simples, més tòpics.
Les idees i les emocions han de convergir per
formar un conjunt homogeni.
És a dir que, al
final, haurem d’acceptar un cert fangueig, no podrem jugar
d’una manera tan democràtica, clara i neta com voldriem. La veritat és que els unionistes ens
ho posen com més va més fàcil. Una llàstima. Què esperàvem?
________________________________
Tirant del fil de la versió de Zavarakatranemia de Konstantinos Paliatzaras he trobat això:
i això:
que he pensat que li agradaria a la Miraculosa (si no ho coneixia, com és el meu cas).
I aquí documentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada