Cerqueu arreu
vestigis d’altres vides,
dels somnis
que les feien bategar,
dels déus que
en mitigaven la temença,
dels mots que
n’explicaven les mirades,
dels
gestos esculpits on preservaven
allò que
creien que era digne
de sobreviure
el temps.
Cerques
vestigis de tu
salvats en el
paisatge,
però ja saps
que et vencerà
aquesta ona
infatigable
que sents, ja
serè, com va desfent-te
mentre els
teus ulls somriuen a la llum
i amb els
llavis celebres
el raïm i la
pell.
(Ja ens disculpareu, associació nostra no del tot atzarosa)
Però et sentiries tan lliure i feliç
ResponEliminaque no cobejaries cap deler de retorn,
si no t'esperessin els amics i les ratlles que volies estripar
i tota la feina que queda per fer.
___________
PS: Has llegit la darrera de Sor Teresa?
La bona poesia és com la Bíblia; per un lloc o altre et troba (t'enxampa...). I la Pessarrodona és lectora constant de la Bíblia...
ResponEliminaEn narrativa; l'estada a Israel et va de que ni feta a mida.
Ja ens ho explicaràs.
_______________
Ara ens "Chavezeja" la mossa, oi!!?? Glaça la sang. Tu digues que, aprofitant l'estada a Israel, et trobaràs amb el seu president, o amb el seu RRPP tant se val, se't tiraran al damunt. La Teresina es trobarà amb un dictador, i sembla que de bon rotllo, i com qui sent ploure. Mira, quan algú, com ella mateixa, tan lluïda, no passa l'equivalent moral de la proba del cotó fluix, ço és Israel, prepara't. Quanta raó te el del teu poble; "Ja en te d'idea, però li falta coneixement".