t'khià
¿Perquè se t'ha ficat al cap que has de ser feliç?
Óssip Mandelstam
dissabte, 14 de març del 2015
dissabte, 19 de juliol del 2014
Ara és l'hora!
La
por és l’aluminosi de l’ànima:
corca
la voluntat,
estabula
la gent,
converteix
les persones en titelles.
La
por és la força dels tirans.
La
llibertat és patrimoni dels valents.
Joan Calsapeu
dissabte, 5 d’abril del 2014
Travessant la corda fluixa de la mà de Bruno Schulz
Deu ser cosa de l’edat que,
malgrat els avantatges del format digital, el format paper ens incita més els
sentits. O potser ens els centra més. El tacte del paper amb les mans acaba
conformant, també, la lectura. Poder llegir ara el funàmbul en paper,
afegeix, doncs, un plus d’emoció a la lectura. I és amb aquesta emoció que
llegim ( i rellegim; Joan Fuster: Només
hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir. Pàg. 74) i comentem aquest
primer número, dedicat a la incitació a
la lectura i relectura, especialment que no exclusiva, de Bruno Schulz.
Un encert (un darrere l’altre!) dels que més ens ha
agradat, és que la declaració d’intencions i principis de la revista (Editorial, pàg. 5) sigui la pròpia selecció d’articles i entrevistes. La
secció de cinema dedicada a Èric Rohmer, la incitació de David Grossman a la lectura
de Bruno Schulz, la conversa entre Philip Roth i Isaac Bashevis Singer sobre
aquest autor, etc. Selecció incitadora, certament!
Felicitem i agraïm a David Cuscó
tota la dedicació i l’esforç que ha esmerçat en
les pàgines d’el funàmbul (segur que també
s’ho ha passat estupendíssimament... ). Fent
una reescriptura d’una cita de Pere
Calders (que el director fa servir per reblar, gosem dir una mica
supersticiosament, l’editorial) diríem:
Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho
va aconseguir. I el que són les coses: es veu que valia la pena, perquè tothom
coincidí a dir-li que estava encara millor que en la seva etapa de projecte.
Travessa amb èxit!
Travessa amb èxit!
Us deixem amb un poema de Joseph Brodsky, que trobareu en versió catalana de Judit Díaz Barneda a les llibreries, per coses nostres i del director d'El funàmbul.
To My Daughter
Give me another life,
and I’ll be singing
in Caffè Rafaella. Or
simply sitting
there. Or standing
there, as furniture in the corner,
in case that life is a
bit less generous than the former.
Yet partly because no
century from now on will ever manage
without caffeine or
jazz, I’ll sustain this damage,
and through my cracks
and pores, varnish and dust all over,
observe you, in twenty
years, in your full flower.
On the whole, bear in
mind that I’ll be around. Or rather,
that an inanimate
object might be your father,
especially if the
objects are older than you, or larger.
So keep an eye on them
always, for they no doubt will judge you.
Love those things
anyway, encounter or no encounter.
Besides, you may still
remember a silhouette, a contour,
while I’ll lose even
that, along with the other luggage.
Hence, these somewhat
wooden lines in our common language
dilluns, 27 de gener del 2014
Lege Feliciter
Si un dels millors llibres de l'any passat va ser La llebre amb ulls d'ambre d'Edmund de Waal, just començat l'any ja tenim el que, a parer nostre, serà un dels llibres del 2014: El somni de Lucreci, de Martí Domínguez.
Una altre llibre per seguir xalant: Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury de Marta Pessarrodona. Ja sabeu que per aquests verals ens delim per La Pessarrodona. Llegir aquest llibre és deixar-se acompanyar per la seva veu (nosaltres la sentim),ben documentada, sobre el món de Bloomsbury.
(No cal dir que esperem segones i terceres parts, doncs)
Sobre l'any Vinyoli, allò important de debò és tenir-ne la seva Obra Completa a mà. Sempre.
En record de Juan Gelman
En record de Juan Gelman
Epitafio
Un pájaro vivía en
mí.
Una flor viajaba en mi sangre.
Mi corazón era un violín.
Una flor viajaba en mi sangre.
Mi corazón era un violín.
Quise o no quise.
Pero
a veces
me quisieron. También a mí
me alegraban: la primavera,
las manos juntas, lo feliz.
me quisieron. También a mí
me alegraban: la primavera,
las manos juntas, lo feliz.
¡Digo que el hombre
debe serlo!
Aquí yace un pájaro.
Una flor.
Un violín.
Una flor.
Un violín.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)