El teu Jordà

 El riu Jordà, Salt Lake City, vist pels veïns de Glendale

 

Transcric el conte Zen que Jordi Llompart explica en l' article  Els dogmes que ens encadenen.

Hi ha un conte budista zen que explica que dos monjos que eren de camí es van trobar una noia jove que els va demanar que l’ajudessin a travessar el riu.  Els dos monjos havien fet vots de castedat, de no tocar mai una dona per no caure en la temptació del desig, però el monjo major d’edat va agafar la dona sense immutar-se i la va portar en braços de l’un a l’altre costat del riu. Un cop a l’altra riba, la va deixar a terra ferma, i la dona, agraïda, va continuar el seu camí.

El riu Jordà vist per Nikanor Chernetsov

El monjo més jove havia observat tota l’escena amb gran estupor, i, després de creuar el riu i seguir camí amb el seu company, al cap d’una llarga estona de cavil·lacions, finalment li va etzibar indignat a l’altre monjo: per què has portat a coll i be aquesta dona? És que t’has oblidat de que som monjos? I el monjo de més edat li va contestar: “Jo ja fa molta estona que l’he deixada enrere, però tu sembla que encara la portes en braços”

El Jordà vist per Cindy Richard

El conte, com a tal, és per tenir-lo verdaderament en compte. Pel què fa a la conclusió de l'article, però, tot i estar d'acord que és hora de travessar el riu sense tants dogmes ni fixacions mentals que encadenin l’ésser humà, potser diferim en els conceptes, entre el que entenem per dogmes i fixacions mentals  i el que poden ser, simplement, rituals. No he seguit el què ell anomena el show mediàtic del canvi de Papa, sí n'he vist algun ritual, i no és el mateix un dogma que un ritual, per molt units que puguin anar a voltes. Vull dir que, a vegades, no dic aquesta (això sí, em temo que moltes), les fixacions mentals pròpies, siguin del signe que siguin, no es lliuren de  dogmatismes. Mireu a l'esquerra, mireu a la dreta. Mireu on mireu.

Un pas del riu Jordà fàcil d'atravessar

Parar la taula "editar" un llibre

A l'atenció d'en Joan Calsapeu, La Miraculosa i en David.

Joan, aquesta és la coberta posterior (que no contracoberta)  que t'he comentat.

Et faig quedar bé perquè, a part de la teva flaca cupàire, et considero un niu de virtuts. :-))) 

Només per fer-te ràbia i enveja: aquesta és l'estelada del jardí de casa. |-) A l'entrada n'hi tinc una altra, perquè ningú no es confongui i  per allò que als catalans ens venç l'estètica. 

Ah! I per estrènyer llaços comercials i culturals amb la Xina...

                         La por és l’aluminosi de l’ànima:

                         corca la voluntat, 

                         estabula la gent,

                         converteix les persones en titelles. 

                         La por és la força dels tirans. 

                         La llibertat és patrimoni dels valents.

                                            Joan Calsapeu

 I aquest n'és l'índex de poemes:

Alguns vells amics de la Miraculosa i meus i, espero, alguns de nous.

Gràcies David per la teva traducció del poema de la Pizarnik; naturalment et cito com a traductor.

El criteri, per dir-ne d'alguna manera, és una selecció d'alguns dels meus poemes de capçalera, però pensant en el criteri comú amb l'homenatjada. N'hi han cinc triats per cosins/nebots. I els de l'Espriu i en Pol hi són testimonialment, doncs la tieta en té tota "la col.lecció".

Si esbrino com penjar-ne la versió pdf, sense les fotos de la tieta, ho faré, peró només un dia, que no vull merders amb cap editorial. 

Ja em disculpareu les pretensions editorials i els errors que hi trobeu.

Índex de poemes

Acció de gràcies    

    Francesc Parcerisas       3

Credo

     Isidre Martínez Marzo       4

”És per la ment que se m’obre la Natura...”

     J.V.Foix       5

He mirat aquesta terra

     Salvador Espriu       6

Visions

     Łukasz Jarosz       8

Fuga

     Pere Rovira       9

Brindis

     Pere Rovira       10

Amics vells

     Pere Rovira       11

El poeta

     Rainer Maria Rilke       12

Benedicció del poble

     Hayim Naham Bialik       13

En un àlbum

     Aleksandr S. Puixkin       14

Vestigis

     Carles Duarte i Montserrat       15

M’agrada ser de poble

     Juli Capilla       16

“Tu” i “Vós”

     Aleksandr S. Puixkin       17

Ponentada gran

     Narcís Comadira       18

Abans que neixi l’alba

     Joan Vinyoli       19

El poble erra perdut

     Carles Duarte i Montserrat       20

(Un sonet)

     William Shakespeare       21

Cançó d’amor

     Joan Vinyoli       22

Domini màgic

     Joan Vinyoli       23

“Si aquesta nit és altra que la nit...”

     Yves Bonnefoy       24

Si

     Rudyard Kipling       25

Alegria per vosaltres

     Bartomeu Fiol       26

“¿No veus que vull comprendre...”

     Joan-Elies Adell       27

“Sóc un indigent que busco...”

     Joan-Elies Adell       28

Dia de tardor

     Rainer Maria Rilke       29

Amb ell mateix

     David Rokeah       30

Temps

     Alejandra Pizarnik       31

Torna’t a tu

     Narcís Comadira       32

“Feliç el que te ales...”

     Pere Rovira       33

Allà on viu la memòria

     Jüri Talvet       34

Inici del càntic en el temple 

     Salvador Espriu       35

Cadena

     Narcís Comadira       36

Cant de mi mateix

     Walt Whitman       37

Cançó com una oració

      Marta Pessarrodona       38

A Carner...

     Jordi Ibáñez Fanés       39

Núvols

     Rupert Brooke       40

Preparatius

      Balazs Déri       41

Confessió

     Marta Pessarrodona       42

Serenitat

     Anna Montero       43

Coronació   I

     Anna Montero       44

Coronació    II

     Anna Montero       45

Quan el nostre poble es retrobarà

     Maria Àngels Anglada       46

Fràgils muralles

     Maria àngels Anglada        47

No sé jugar amb màscares

     Maria Àngels Anglada       48

Retorn a la poesia

     Maria Àngels Anglada       49

benedicció

     Anna Montero       50

trànsit

     Anna Montero       51

“Morir:potser només...”

     Maria Mercè Marçal       52

“Amb fils d’oblit...”

     Maria Mercè Marçal       53

 El meu temps

     Pilar cabot       54

Voldria ser

     Carme Guasch       55

Cançó de fer camí

     Maria Mercè Marçal       56

Perquè t’estimo

     Maria Mercè Marçal       57

Algues als ulls

     Miquel Martí i Pol       58

Tocata i fuga

     Àlex Montfort       59

Blat

     Ronny Someck       60

Seria bell de néixer molts pics

     Bartomeu Fiol       61

Acephalos

     Antoni Pous i Argila       62

Corona

     Paul Celan       63

Índex de poemes       65

Pel que fa a la taula que comentavem amb la Miraculosa.

Apologia de l'estat d'Israel




Noticia a El Singular Digital

 

Arran: Qualifiquen “d’extremes”(sic) les pintades, però també lamenten “la ràpida campanya de desprestigi” (de debò necessiten que algú els desprestigiï o s'ho fan tot solets?) cap a la seva organització.
La Candidatura d’Unitat Popular (altrament dita "l'esCUP") de la ciutat va afirmar que a la seva botiga s’hi venien productes que feien “apologia de l’Estat d’Israel” i va incloure en el seu programa modificar-ne (són totalitaris o no són totalitaris?) l’oferta.

En fi, per si en queda algun dubte:

A t'khià defensem l'estat d'Israel i els seus valors democràtics i, no cal dir-ho, el seu dret a existir! De la mateixa manera que blasmem les actituds totalitàries d'estats (autoritats nacionals incloses) i persones; per molt disfressades de demòcrates que vagin.

Corprenedor

En les  vuitanta-dues pàgines d’Una cambra i mitja, Joseph Brodsky concentra (destil·la, diria) els seus orígens i, en aquests, allò que conforma la seva obra (no cal dir la seva persona).  Unes petites i escencials memòries / assaig, i alguna cosa més; Brodsky era poeta i la seva llengua bressola el lector.

No podria afegir res a la introducció d’Antoni Munné, que el va tractar, ni al comentari de Vicent Alonso, que ha trobat l’adjectiu que millor defineix aquest pot petit carregat a bessar de boníssima confitura: Corprenedor.

“Freedom “ by Joseph Brodsky

( Gripping my ration of the exile… ) 

Gripping my ration of the exile
in embrace with the rattling lock,
arriving at the places of dying,
again I turn to my native tongue.
The radiance of the Russian iambic
is more stubborn – and hotter than fire,
like the finest lamp,
in the night it illuminates me.
I can hardly raise my pen,
and my heart is fearfully beating.
But the shadow from behind my back over Russia,
like the bird in the grove, cries,
and the proud scattered echo
caught in my chest in white pallor.
Only hatred from the South to the North
hastens, overtaking the spring.
Burning up with a hacking cough,
bowing still lower in the night,
I am almost ablaze. Thereby
I obstinately keep the likeness of a candle
from dying out,  like the very last wall.
And this great flame flickers along with me.

March 25th, 1964
Arkhangelsk Transit Prison

Translated by Elena Dimov